Els ingressos dels tallers a Girona es reduiran previsiblement un 12,9% l'any 2014, fins a situar-se en els 113,9 milions d'euros, a causa de l'acceleració de l'envelliment del seu parc automobilístic, on el 50,2% dels vehicles té més de deu anys. Així ho indica l'informe Visió 3D de la postventa catalana, presentat fa uns dies per la consultora Audatex en l'IV Fòrum d'Automoció de Faconauto a Catalunya. En el conjunt de Catalunya, les vendes cauen a l'entorn del 6%, fins a situar el volum de negoci en 1.454 milions d'euros.

L'estudi -realitzat a partir de l'anàlisi de més de 4,2 milions de valoracions de sinistres- atribueix aquesta caiguda dels ingressos a l'impacte dels vehicles denominats "mileuristes" -aquells amb més de deu anys- ja que, al contrari del que es pensa, són els que menys es porten al taller i són la raó de gran part de la pèrdua de llocs de treball i ingressos de la postventa.

Segons Audatex, la previsió de pèrdua d'ingressos dels tallers catalans és inferior al descens del nombre de reparacions, que caurà un 10,9%. La consultora atribueix aquest diferencial entre el volum de negoci i de reparacions al fet que els vehicles de menys de cinc anys -els més rendibles amb intervencions de més import i més passos per boxes (solen estar coberts a tot risc)-, amb prou feines representen un 19% del parc de Catalunya, per la qual cosa la majoria de les reparacions es corresponen amb vehicles de més edat.

De fet, els vehicles més veterans, coberts amb pòlisses a tercers o amb franquícia, limiten les seves reparacions a les imprescindibles, com són les avaries mecàniques, generalment de menor quantia -per sota dels 1.200 euros-, la qual cosa explica que la caiguda dels ingressos sigui inferior a la baixada volum total de reparacions.

En una anàlisi geogràfica, l'estudi mostra una vegada més la correlació existent entre l'antiguitat del parc i els ingressos dels tallers, fins al punt de considerar la "variable edat" com l'element de més impacte en els comptes de resultats dels tallers.

El cas més clar d'aquesta relació és el de Lleida, que, amb el parc més antic de Catalunya -el 53,2% de vehicles supera la dècada- va tancar el 2013 amb una forta caiguda dels ingressos postventa que se suavitzarà fins al 7,8% de 2014. Per la seva banda, les províncies amb proporció més baixa de vehicles veterans són les que experimenten una menor caiguda dels seus ingressos, com és el cas de Barcelona, amb un descens del 4,5% previst per al 2014.

De fet, l'única província que es comporta millor que la mitjana és Barcelona, els ingressos de la qual cauran un 4,5%, a causa que el seu parc automobilístic és el més jove de tot Catalunya, amb el 20,6% de vehicles per sota dels cinc anys, enfront del 19% de la mitjana catalana, encara que, de totes maneres, segueix sent una proporció baixa per a una economia tan dinàmica com la catalana.

Aquest dinamisme superior de la Ciutat Comtal també es tradueix en més rendibilitat dels tallers barcelonins, que, amb el 70,8% del parc automobilístic català, acaparen el 76,6% dels ingressos, en representar 1.113,2 milions d'euros d'una facturació global d'1.453,9 milions. I és precisament aquesta competitivitat més alta la que permetrà a Barcelona augmentar la seva penetració al mercat català en 1,2 punts percentuals al tancament de l'exercici 2014, segons les previsions d'Audatex.

Segons José Luis Gata, directiu d'Audatex, "l'envelliment del parc a Catalunya, igual que en el conjunt del país, és un desafiament davant el qual els concessionaris hauran de reorganitzar la seva activitat per rendibilitzar-la al màxim atenent a tres segments diferents de vehicles en funció de la seva edat, la qual cosa també servirà per administrar millor els temps que el taller dedica a altres gestions derivades de la reparació del vehicle, com el temps per a la cita prèvia, la recepció del cotxe o l'estimació del pressupost, aconseguint així estalvis del 15% sobre el cost total del procés postventa". També afegeix que "si el servei oficial vol estalviar costos no pot basar la seva estratègia a baixar el preu de la mà d'obra o pujar el del recanvi, sinó que ha d'actuar sobre les variables de rendibilitat o productivitat a través de la innovació i tecnologia en l'estandardització de totes i cadascuna de les fases del procés reparador des que el cotxe entra per la porta fins que surt".