Els EUA han registrat un increment del PIB del 3,5% anualitzat el tercer trimestre de l'any, situant-se per sobre de les expectatives del consens d'analistes, malgrat que modera el creixement respecte al trimestre anterior. El fort impuls de l'activitat ha estat liderat per les vendes domèstiques, seguit per les exportacions, la inversió i la despesa pública que també ha contribuït positivament al creixement. La setmana ha estat carregada de dades econòmiques als EUA, ja que a més del PIB, s'han publicat la confiança del consumidor de l'octubre, que repunta amb intensitat, la confiança empresarial del sector serveis, que es manté en nivells de forta expansió, els preus de l'habitatge del setembre, que consoliden quatre mesos de modesta contracció i les ordres de béns durables del mes de setembre, que van decebre amb una contracció rellevant d'un 1,3% mensual. No obstant això, el principal esdeveniment econòmic de la setmana ha estat l'anunci de la Reserva Federal (Fed) de la finalització del seu programa de compra de deute públic, que havia assolit la seva tercera edició, anomenat per aquest motiu per QE3, mentre que manté el tipus d'interès de referència en el rang de entre el 0,0% i el 0,25%.

L'anunci de la FED s'emmarca en un marc on l'ocupació ja ha recuperat nivells previs a la crisi, la taxa d'atur se situa per sota del 6% i les expectatives econòmiques anticipen una continuïtat en la expansió de l'activitat.

Mentre als EUA part dels estímuls monetaris, derivat de la millora econòmica, al Japó el banc central ha introduït noves mesures, que inclouen ampliar la compra de bons, així com compra de fons cotitzats i fons hipotecaris, per incentivar el consum, que registren taxes de contracció de l'entorn del 5%, segons la darrera dada publicada, i contenir la desacceleració de la inflació que s'allunya de l'objectiu del 2% de l'autoritat monetària.

A l'àrea de l'euro, la principal notícia econòmica de la setmana es va publicar el passat diumenge, quan es van saber els resultats dels test d'estrès de les entitats financeres, que va supervisar per primera vegada de manera uniforme el BCE, consolidant així la unió de la supervisió bancària. El resultat de l'exercici limita el dèficit de capital del conjunt de sistema financer europeu a 9,5 mil milions d'euros, on només 13 entitats de les analitzades tindrien necessitats de capital addicional. Per països, els bancs grecs i italians són els que mostren un balanç més feble, amb dèficits de capital, que hauran de presentar mesures per millorar-ho durant el mes de novembre.

Pel que fa als resultats dels bancs espanyols, aquests van ser substancialment favorable, ja que les entitats financeres espanyoles estan ben capitalitzades, i totes, a excepció de Liberbank, no requeririen aportacions de capital en un escenari advers de l'activitat econòmica.

Aquests tipus d'exercicis són útils en termes teòrics, ja que permeten anticipar les necessitats de capital addicional en escenaris adversos de l'activitat econòmica, però habitualment el seu problema és que els riscos no estan ben identificats, i les necessitats de capital en escenaris adversos, com les tensions dels mercats de deute que vam veure a l'estiu del 2012, provoquen desequilibris del balanç de les entitats financeres superiors als previstos en els diferents exercicis d'estrès.