Els comptes previs a la sortida a borsa de Bankia l'estiu de 2011 no reflectien la imatge fidel de l'entitat, ni tampoc les del conjunt d'aquest any, tant les de l'equip de Rodrigo Rato com les primeres formulades després de l'arribada de José Ignacio Goirigolzarri.

En tots els casos, l'informe pericial lliurat ahir al jutge instructor del "cas Bankia", Fernando Andreu, assegura que hi havia "errors comptables" que no mostraven l'estat real del grup i que Deloitte, com a firma auditora, va haver de detectar-los. El mateix succeïa amb Banc de València, una de les participades.

A més, el treball encarregat pel magistrat per esclarir els fets que van provocar el rescat de Bankia, que va rebre una ajuda de més de 22.400 milions, suggereix que el preu fixat per al debut borsari, 3,75 euros, estava arreglat perquè no es va fixar de manera competitiva.

Es va fer sobre la base de les ofertes de 29 grups econòmics, alguns d'ells clients de la mateixa Bankia amb préstecs refinançats i que van rebre facilitats per adquirir els títols, i uns altres que van realitzar vendes "immediates" després de la sortida a borsa, la qual cosa per als perits posa en dubte l'interès real d'alguns inversors.

Aquest va ser el cas de la Cambra de comerç de Madrid, que va invertir 12 milions en accions de Bankia i les va vendre dos dies després.

Tot això a pesar que l'entitat va sortir a cotitzar amb un descompte del 74% sobre el seu valor comptable, la qual cosa va seduir prop de 350.000 accionistes, però va perjudicar les caixes fundadores, als clients amb preferents i fins i tot el mateix Estat, que havia prestat 4.465 milions per a la formació del grup.

No obstant, el més greu és que els comptes que van servir de base perquè Bankia donés el salt al mercat estaven maquillats i no reflectien la seva imatge real, per la qual cosa els seus antics gestors podrien enfrontar-se a penes de fins a sis anys de presó.

Per als pèrits hi havia errors comptables tant en un primer moment com després de la sortida a borsa, i fins i tot en la reformulació dels números de l'exercici 2011 que es va fer després de l'arribada de Goirigolzarri a la presidència de l'entitat.

L'actual president del banc ha insistit avui en què "totes les qüestions de fons" estan "allunyades en el temps" i els problemes del grup, que presentarà al·legacions a l'informe, es van posar damunt de la taula després de la seva arribada al banc i van quedar ja coberts.

Abans d'aquesta declaració, les accions de Bankia van perdre un 5,99% del seu valor, fins als 1,33 euros, en una jornada en la qual l'IBEX 35 va retrocedir un 2,35 % decebut per la rebaixa del BCE de les seves previsions de creixement de la zona de l'euro.

UPyD ha demanat ja la compareixença urgent al Congrés de Goirigolzarri; el ministre d'Economia, Luis de Guindos; el director general del FROB, Antonio Carrascosa; la del governador del Banc d'Espanya, Luis M. Linde, i el seu antecessor Miguel Ángel Fernández Ordóñez; així com la de la presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez, i la del seu precedent Julio Segura.

L'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigozarri, va dir ahir que quan es va incorporar al grup al maig de 2012, el nou equip va detectar els problemes rellevants de l'entitat, els va posar damunt de la taula i van quedar perfectament coberts.

L'informe difós ahir recull també que va existir clara voluntat per part dels antics gestors de Caja Madrid i Bankia d'ocultar l'existència de les targetes opaques, ignorades per Hisenda i els mateixos òrgans de control d'aquestes entitats, segons els perits.

Entre les irregularitats detectades per aquests experts es troba també el cobrament de dietes per part d'els qui ja rebien un sou, la qual cosa va poder suposar rebre de forma indeguda 1,478 milions; mentre que uns altres amb dietes van ser compensats per assistir a altres consells i van tenir aportacions a pensions, la qual cosa es traduiria en 2,848 milions més del que els correspondria.

També mostren la seva sorpresa perquè l'FMI detectava deficiències en els òrgans de direcció i govern de Bankia i emetés un informe sobre aquest tema que va precipitar la crisi de l'entitat.

Encara que "certament" era una obvietat, recorden que l'FMI no va justificar o va explicar els raonaments pels quals va arribar a semblant conclusió i els resulta "sorprenent" que la institució fos capaç d'apreciar un aspecte tan complex com la governança en una entitat de recent constitució com Bankia.