El president de CEOE, Joan Rosell, va ser reelegit ahir amb un escàs marge de 33 vots sobre l'aspirant, Antonio Garamendi, en un acte en el qual es van fer evidents els problemes interns en la patronal arran d'un document anònim i molt crític amb el guanyador i la seva gestió.

L'assemblea general electoral va donar la victòria a l'actual dirigent de la CEOE per 345 vots d'un total de 660 (el 52,2%) davant dels 312 obtinguts per Garamendi (el 47,2%), sobre un univers de 773 vocals cridats a les urnes.

En el seu discurs de proclamació, Rosell va assegurar que comença el mandat "decebut amb alguns, molt pocs, i agraït amb la molt immensa majoria", i va criticar als que "fan molt soroll i entenen la CEOE com una propietat privada particular i estan a favor dels interessos particulars i no generals".

Al final de l'assemblea, Rosell va admetre l'existència d'un document que diu "les mil i una" respecte a la seva persona i sobre la seva gestió i, va afegir que, encara que dóna per bones les paraules de Garamendi, que es va desvincular del document a manera personal, va lamentar que no ho hagués fet en públic.

El president de Cepyme, Antonio Garamendi, va demanar una reflexió després dels resultats, ha dit sentir-se molt recolzat per les pimes i va assegurar que s'ha posat a la disposició de Rosell, a qui ha transmès la seva lleialtat.

Per a Rosell "no és ètic confondre mentides i calúmnies amb informes que recullen dades covardes per distorsionar els fets i les institucions".

Guerra bruta

El document anònim, porta per títol "Juan Rosell y el desastre de la CEOE". Acusa el dirigent patronal d'haver "desmentit sistemàticament" les promeses de regeneració de la patronal i recorda els casos de corrupció que han afectat a membres de la seva direcció com Arturo Fernández (Cas Bankia), Jesús Terciado (que va dimitir després de ser acusat de cobrar irregularment), i Joan Gaspart (Spanair).

D'altra banda, el document recorda els acomiadaments que s'han produït a la patronal des que Rosell va obtenir la presidència al 2010, un "holocaust" i una "neteja ètnica" que ha servit, segons els seus autors, per "catalanitzar" la direcció. Cita com a exemples d'aquesta "catalanització" els nomenaments de la directora de comunicació, el director de Laboral, i el director de l'Institut d'Estudis Econòmics, a més dels assessors Manuel Milián, "antic diputat del PP a Catalunya i avui convers a l'independentisme", i Antonio Bolaño, del PSC. També Dolors Nadal, Gay de Montellà i Joan Gaspart.