El pes del sector públic està sobredimensionat? Des d'economistes liberals a representants patronals creuen que sí, però les xifres demostren que en termes relatius, el pes de la funció pública a Espanya és inferior al de molts països europeus. Dins de l'Estat, les realitats territorials són molt diferents. Catalunya és, amb diferència, l'autonomia amb menys proporció de funcionaris. Girona se situa com la tercera demarcació de l'Estat amb menys empleats públics respecte al total de la població. I si comparem el pes del sector públic respecte al total de l'ocupació, només a Barcelona el pes de l'administració és inferior.

A Girona hi ha un empleat públic per cada 23 habitants. En províncies com Badajoz, Càceres o Sòria, la proporció és d'1 treballador públic per cada 13 pesones. On més acusada és la presència de personal de l'administració és a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on trobem un funcionari per cada 9 habitants.

Aquesta taxa és el resultat de creuar les xifres del "Butlletí Estadístic del personal al servei de les Administracions Públiques", publicades dilluns passat i corresponents a juliol de 2014, amb les dades de població de l'INE. Si, les comparem amb les dades ?d'ocupació de l'Enquesta de ?Població Activa del segon trimestre de l'any, la situació és similar.

D'aquesta manera, a Girona el sector públic ocupa el 10,7% de la població. Només a Barcelona (9,4%), el pes de l'administració pública en l'ocupació és inferior. En canvi, a Ceuta i Melilla prop del 40% de treballadors treballen per l'administració, i a Extremadura es frega el 25%.

Sobren funcionaris? Fa uns mesos, el president de la patronal CEOE, Joan Rosell, assegurava que sí. Xifrava en 300.000 o 400.000 els funcionaris que sobren i assegurava que preferia donar-los un subsidi "que estiguin en l'Administració cosumint paper i consumint telèfon".

El Govern de Mariano Rajoy, des que va arribar al poder, ha forçat una reducció de les plantilles públiques mitjançant un decret de no reposició d'actius, encara que en algunes places es permetia una substitució del 10% de les baixes. Aquesta mesura ha ajudat a rebaixar una plantilla considerada massa elevada en les crítiques a l'economia espanyola.

Lluny dels països nòrdics

Però, realment està sobredimensionat el sector públic? A la vista dels resultats territorials, està clar que a Catalunya no. Però el cert és que Espanya també està per molt per sota de la mitjana europea.

Segons l'Organització Internacional del Treball, Espanya (1 empleat públic per cada 18 habitants) és un dels estats amb l'administració més austera de tota la Unió Europea juntament amb Àustria, Portugal i Itàlia. A l'extrem oposat, reflex del major desenvolupament de l'Estat del benestar, hi figuren tres països nòrdics: Dinamarca (un funcionari per cada 6 habitants), Suècia (7) i Finlàndia (8).

Segons l'informe Panorama de les Administracions Públiques 2013, elaborat per l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el sector públic de Noruega i Dinamarca ocupava el 30 per cent de la població activa, davant del 9% de Japó, Corea, Grècia o Mèxic.

A l'OCDE, l'ocupació d'administracions públiques, expressada en percentatge de la força laboral, es manté entorn del 16%. A Espanya se situa prop del 14%. Aquest percentatge és similar al d'Itàlia i inferior al del Regne Unit (18%), França (22%) i, per descomptat, els països nòrdics, però superior a Alemanya, país en què el percentatge de funcionaris pel que fa a la població activa se situa en el 10%, com a Girona o Barcelona.

El pes del sector públic a Espanya és inferior a la mitjana europea: mentre que aquí suposa a l'entorn del 44-45% del Producte Interior Brut (PIB), la mitjana dels països de la zona de l'euro és del 50,9%. A Espanya aquest percentatge -que ha arribat a al 47%- està inflat per la despesa en prestacions per desocupació i els interessos del deute.