Empreses de les comarques gironines estudien obrir una filial a Andorra amb l’objectiu de reduir la seva càrrega fiscal. Els acords en aquesta matèria segellats entre els governs espanyol i andorrà obren la porta a la possibilitat que companyies espanyoles amb filial al Principat deslocalitzin part dels seus beneficis empresarials. El grup TAX Economistes i Advocats, amb seu a Figueres i oficines a tot l’Estat, compta des de fa uns mesos amb una delegació a Andorra i està assessorant pimes de tot l’Estat en aquest procés. « A dia d’avui, quan encara no ha entrat en vigor el conveni de doble imposició, els avantatges d’obrir una filial a Andorra són per les empreses de producte físic i per les que facin vendes a l’exterior», explica Jordi Llach, soci de TAX. Des d’aquest grup d’assessories -en tenen més de 60 a tot l’Estat- reben moltes demandes d’informació. «Pimes de Girona i Barcelona, però també de Màlaga, Sevilla, Alacant, Toledo... estudien fer el pas», afegeix.
Els avantatges semblen clars. De pagar un impost de societats del 30% o del 25% a Espanya, a un màxim del 10% a Andorra. La normativa actual permet deslocalitzar part dels beneficis, «però no tots», adverteix Llach, qui assegura que hi haurà molt de control per part de les autoritats tributàries. Així mateix, el soci de TAX adverteix que Andorra es vol diferenciar d’altres Estats petits que juguen en la lliga dels països de baixa tributació, amb una normativa molt estricta: «A diferència de Liechstenstein o Luxemburg, a Andorra no es permet que un despatx professional s’hi domicilïin centenars d’empreses. Cada societat ha d’estar en un domicili».
A més, quan es vol obrir una filial al país pirinenc, les autoritats locals exigeixen molts requisits per assegurar-se que el negoci sigui legítim. «Volen conèixer qui són els socis, es demana el seu certificat de penals, comproven que els socis tenen una experiència prèvia i un negoci en funcionament...», apunta Jordi Llach.
La trajectòria
TAX va obrir oficina a Andorra abans de l’estiu de 2014, aprofitant l’experiència d’un despatx professional preexistent al país. Com ells, molts assessors tributaris fa temps que tenen el punt de mira posat en les oportunitats que s’han generat a Andorra des que l’any 2009 van iniciar el camí per establir un sistema fiscal i convenis d’intercanvi d’informació i de doble imposició amb altres estats. Ja l’any 2013, l’Associació de Comptables del Principat (ACP) i l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB), van signar un conveni de col·laboració. Aleshores, la presidenta de l’APttCB, la gironina Pilar Arxé, ja advertia que «l’obertura econòmica a l’exterior d’Andorra, amb la seva nova llei d’inversions estrangeres, facilita l’establiment de societats a Andorra, amb un sistema impositiu renovat».
Segons Arxé, «la globalització ha obligat a implementar una fiscalitat moderna amb els seus impostos directes i ha comportat una reducció dels indirectes, fins ara pràcticament únics a Andorra, i aquest fet facilita i facilitarà encara més una millor tributació per a aquelles empreses que operin des del territori andorrà».
En un debat organitzat el novembre passat per l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), el president de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals d’Andorra, Jean Michel Rascagneres i l’advocat i expert tributari Joan Hortalà coincidien en el fet que la fiscalitat andorrana és més «atractiva» que la de la majoria dels països europeus i això convertiria el país pirinenc en una «plataforma» d’empreses, sobretot del sector de noves tecnologies, centrals de vendes, trading, inversió o societats d’explotació d’intangibles (com són els drets sobre patents o els drets d’autor). La pròpia Confederació Empresarial Andorrana (CEA), en un informe subratlla que el seu nou sistema d’impostos, especialment el de societats, «lidera un model fiscal tremendament atractiu i que ha sabut donar un tractament que combina les millors virtuts de jurisdiccions com Holanda, Luxemburg, Suïssa, Irlanda, Malta o Xipre». Andorra ja no és un paradís fiscal, però vol fer de la fiscalitat reduïda una font de riquesa
