Hipoteques

Clàusules sòl: una problemàtica amb dos criteris judicials oposats

Només la meitat de les audiències provincials de l'Estat -entre elles la de Girona- admeten la retroactivitat quan es declara una clàusula nul·la, obligant els bancs a tornar els interessos pagats de més

09.02.2015 | 14:48

El Tribunal Suprem va dictar el 9 de maig de l'any 2013 una controvertida sentència sobre una reclamació de clàusules sòl en la qual va establir, d'una banda, els criteris de transparència que són necessaris per a la contractació d'un préstec hipotecari amb aquest tipus de clàusula. I d'altra banda, la no retroactivitat dels interessos que han estat pagats de més en el cas de nul·litat d'aquesta clàusula, argumentant un criteri de seguretat jurídica en contra de l'article 1.303 del Codi Civil, que estableix que el que és nul no produeix efectes.

Des d'aleshores els tribunals inferiors han estat dictant sentències en relació amb les clàusules sòl que no han seguit la doctrina marcada pel Tribunal Suprem i, molt específicament, la que guarda relació amb la retroactivitat. S'està produint no només un posicionament a favor de la retroactivitat -com seria el cas de l'Audiència Provincial de Girona-, sinó també una evolució en algunes províncies en les quals els tribunals, que inicialment mantenien el criteri del Tribunal Suprem, han modificat la seva postura, com ha succeït a València o a Ciudad Real.

Per què és important que les Audiències Provincials no apliquin aquesta doctrina del Suprem? Segons la plataforma Denunciascolectivas.com, perquè això "obre encara més la porta al fet que els afectats per aquesta clàusula abusiva puguin reclamar judicialment la seva supressió i recuperar els quantiosos interessos que han pagat de més durant els últims sis anys".

Les entitats financeres, quan una Audiència Provincial dicta retroactivitat, no solen recórrer les sentències dels tribunals de primera instància, que en general dicten la nul·litat tant de la clàusula com dels seus efectes, la qual cosa permet recuperar els interessos pagats de més.

Pactes que eviten judicis

De moment, més de la meitat de les audiències provincials de l'Estat estan a favor de l'esmentada retroactivitat. A més, aquesta circumstància propicia que en gairebé un 80% dels casos plantejats judicialment en aquestes demarcacions acabin amb un acord abans d'arribar a judici, permetent solucionar el problema en aproximadament quatre mesos davant dels 9 o 10 mesos en el millor dels casos.

En aquelles demarcacions en les quals les audiències provincials mantenen la doctrina del Tribunal Suprem, Denunciascolectivas.com recomana sol·licitar únicament la nul·litat de la clàusula i una vegada aconseguida la mateixa realitzar un segon procediment per aconseguir la retroactivitat per la via Civil.

"És molt important que els afectats sàpiguen en tot moment quina és la situació real i les possibilitats d'èxit de la seva reclamació. Els processos judicials són processos complexos per als afectats i moltes vegades els demandants interposen demandes sense saber molt bé on s'estan ficant", apunta Javier Gaston, responsable de la plataforma.

Una de les últimes sentències dictada per l'Audiència Provincial de Girona sobre aquesta matèria -es va dictar a finals de 2014- declara nul·la una clàusula sòl d'una hipoteca concedida l'any 2005 i obliga el banc que la va concedir a pagar l'interés variable i tornar les quantitats indegudament percebudes, així com aquells imports que haguin estat pagats de més durant la tramitació del procediment judicial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema