Una investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació ha posat al descobert els integrants de la llista Falciani -entre els quals s'hi inclouen banquers, artistes, membres de la reialesa i fins i tot persones relacionades amb el terrorisme internacional- i que sumaven fortunes opaques per valor d'uns 80.000 milions d'euros al canvi del 2007 al banc HSBC de Suïssa. A la llista hi figura Gustavo Buesa, un empresari molt relacionat amb Lloret de Mar i propietari de GBI Serveis, responsable de la gestió d'abocadors i serveis municipals de neteja viària i recolida d'escombraries. Segons les revelacions fetes públiques ahir, Buesa, conegut com al "rei deles escombraries", tenia a l'HSBC un compte amb 2,9 milions de dòlars (poc més de 2,5 milions d'euros). Entre els ciutadans espanyols que figuren a la llista també hi ha el banquer Emilio Botín, que va morir a finals de l'any passat, amb 82 miions els anys 2005 i 2006, el pilot Fernando Alonso, que aleshores residia a Suïssa, l'empresari barceloní José Mestre Fernández, l'exvicepresident del Barça Alfons Godall, o l'exmagistrat del Tribunal Suprem Ramon López Vilas.

En la llista que Hervé Flaciani va facilitar a les autoritats de diversos països amb dades de milers de clients del Hong Kong Shangai Bank (HSBC) de Ginebra, hi consten personatges com els cantants Tina Turner i David Bowie, l'empresari Flavio Briatore, el pilot Valentino Rossi, el futbolista Diego Forlán, el tenista Marat Safin, la model Elle Mac Pherson, els reis Mohamed VI del Marroc i Abdalá de Jordània i el modista Valentino, entre molts altres d'una llarga llista que arriba fins als aproximadament quatre mil noms relacionats amb l'Estat, que en total sumaven fortunes per valor de 1.800 euros.

Botín hi tenia 82 milions

Hi ha uns 4.000 clients relacionats amb l'Estat entre els anys 2006 i 2007, que junts sumaven una fortuna d'uns 1.800 milions d'euros al canvi del 2007. El ciutadà espanyol que hi tenia més diners era el banquer Emilio Botín, que va després de ser inspeccionat per Hisenda va abonar una multa de 200 milions d'euros i va moure part de la seva fortuna a altres paradisos fiscals. A Suïssa, hi va deixar uns 82 milions d'euros.

En el cas del pilot Fernando Alonso, entre els anys 2005 i 2006 -època en què el pilot asturià constava com a resident a Suïssa i els comptes figuraven com a legals, segons els seus representants- va acumular un saldo màxim de 42 milions d'euros. Ahir a la tarda, Alonso va emetre un comunicat en què assegurava haver ordenat als seus advocats de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira "la immediata i urgent interposició de diverses demandes per infracció del seu dret a l'honor enfront de diferents mitjans de comunicació com a conseqüència de la publicació d'informacions en la qual es vincula la seva imatge amb la comissió d'eventuals delictes fiscals i a la tinença de patrimonis no declarats a les autoritats fiscals competents".

Un dels espanyols amb diners ocults al banc suís va ser l'exmagistrat del Tribunal Suprem Ramon López Villas, que hi va acumular 2,7 milions d'euros en dos comptes entre el 2006 i el 2007. López Villas no se'n va amagar i ahir declarava: "No tinc cap problema ètic amb això, no sóc dels que van de moralistes". A més, va assegurar que els diners procedeixen de la seva feina com a advocat. L'exjutge del Suprem, que també va ser advocat de la SGAE, va regularitzar els diners el 2011 després que el govern espanyol conegués la llista de defraudadors.

Els catalans de la llista

En la llista, que a l'Estat tenen en exclusiva El Confidencial i La Sexta, també hi apareixen diversos catalans. Asseguren que n'hi ha "desenes", però de moment només se n'han filtrat alguns.

Al marge de Buesa -imputat en els cas de Jordi Pujol Ferrussola i investigat per la justícia després que l'alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo li adjudiqués un concurs de la recollida de les escombraries per 79 milions d'euros-, diversos empresaris catalans figuren entre els posseïdors de comptes suïssos de l'HSBC. Entre els revelats ahir, destaca l'empresari barceloní José Mestre Fernández, condemnat a 12 anys per introduir 186 quilos de cocaïna en un contenidor al Port de Barcelona.

També hi figura Alfons Godall, titular d'un compte a Suïssa no declarat mentre era vicepresident del Futbol Club Barcelona en època de Joan Laporta. Tal com avançava El Confidencial, Godall estava relacionat amb un compte a nom de Double Joy Limited, una empresa amb seu a les Illes Verges Britàniques, que va arribar a sumar 5,1 milions de dòlars (uns 4,5 milions d'euros) entre els anys 2006 i 2007. La fitxa bancària de l'exdirectiu del Barça inclou diverses anotacions dels treballadors del HSBC a Ginebra. D'elles es desprèn que Godall mantenia actius els interessos a Suïssa el 2005. A la base de dades del banc suís constava que el client era vicepresident del FC Barcelona. Godall ha reconegut a l'existència d'aquests diners, assegurant que va regularitzar els diners amb l'Agència Tributària un cop l'autoritat fiscal va tenir accés a la llista.

A la llista Falciani també hi figuren altres noms catalans, com el de l'advocat Juan de Dios Dexeus i cònsol general de Luxemburg a Barcelona, amb tres comptes que sumaven més de 924.000 dòlars en el bienni 2006-2007. Es tracta del germà dels prestigiosos ginecòlegs Santiago i Josep Maria Dexeus.

També forma part de la llista Dídac Fàbregas, diputat del PSC fins a finals dels 80. En aquest cas no va declarar per valor de 4,8 milions de dòlars repartits en dos comptes. Fàbregas va ser un dels inversors que el 1997 va comprar Poliseda, la filial de poliamida de La Seda de Barcelona.

El Confidencial té previst facilitar la identitat de més espanyols al llarg d'aquesta setmana amb comptes a Suïssa. En total, són uns 4.000 clients relacionats amb l'Estat entre els anys 2006 i 2007, que junts sumaven una fortuna d'uns 1.800 milions d'euros al canvi del 2007. No tots corresponien a evasors fiscals, ja que alguns espanyols residien a Suïssa o havien declarat l'existència d'aquests comptes a la Hisenda espanyola.

Després que Hervé Falciani facilités la llista a les autoritats, entre elles les espanyoles, Hisenda va poder contactar amb 657 persones i dues empreses i va obtenir uns ingressos de 260 milions d'euros corresponents a liquidacions no declarades.

França i Israel, al capdevant

Els clients francesos eren els més nombrosos entre els que tenien fortunes ocultes al HSBC suís. Concretament, eren més de 9.000 clients amb més de 12.000 milions de dòlars. A continuació se situaven els d'Israel (uns 6.200 clients i 10.000 milions de dòlars), i els de Bèlgica (3.000 clients i 6.200 milions)

El contingut d'aquest document s'ha donat a conèixer després d'una investigació coordinada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i Le Monde, en col·laboració amb diversos mitjans de comunicació internacionals.

Andrea Enria, president de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), va reconèixer ahir a Barcelona que els bancs es troben en un procés de '"ecuperació de la confiança"'. Enria creu que el cas de la llista d'Hervé Faliciani no ajuda aquesta recuperació perquè es tracta d'un "nou escàndol" que suposa "l'últim d'una sèrie d'episodis de saltar-se la normativa", en aquest cas la referida a la lluita contra el blanqueig de capitals. Enria ha reconegut que tot i que molts bancs actuen correctament, les il·legalitats d'alguns impacten en la reputació de tots. El president de l'EBA ha fet una crida a reguladors i a bancs a treballar conjuntament per prevenir en el futur aquests comportaments incorrectes.