El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imposat una fiança civil solidària de 800 milions a diversos imputats del cas Bankia, entre ells a l'entitat i la seva matriu, BFA, i el seu expresident Rodrigo Rato, per les presumptes irregularitats en la seva sortida a borsa.

En un acte, el magistrat fixa aquesta fiança també pel que va ser mà dreta de Rato, José Manuel Fernández Norniella, l'exvicepresident de l'entitat José Manuel Olivas i l'exconseller delegat Francisco Verdú, als quals dóna un mes de termini per abonar-la, deixant fos a la resta d'exconsellers imputats.

Ahir mateix, Bankia ja va anunciar que recorrerà aquesta fiança i probablement la resta d'afectats farà el mateix.

D'aquesta forma, solament ha inclòs els quatre membres del Consell d'Administració, a més de Rato, responsables de l'acord adoptat en la reunió del 15 de juny de 2011, en la qual es van aprovar els estats financers que van ser incorporats al fullet informatiu de la sortida a borsa, "la veracitat de la qual està qüestionada amb sòlids i fundats indicis".

Ho afirma el jutge acollint els arguments de la prova pericial que va qüestionar els comptes amb els quals Bankia va debutar en borsa i altres proves practicades, de les quals, diu, es desprèn la comissió d'un delicte d'estafa a inversors tipificat en l'article 282 bis del Codi Penal, castigat amb fins a sis anys de presó.

En concret, l'esmentat article, que es va introduir en la reforma del CP de 2010, castiga els qui com a "administradors de fet o de dret d'una societat emissora de valors, falsegessin la informació econòmica financera continguda en els fullets d'emissió de qualssevol instruments financers, amb el propòsit de captar inversors o dipositants".

La prova pericial elaborada pels dos tècnics cedits pel Banc d'Espanya posa de manifest "amb tota rotunditat que els estats financers continguts en el fullet de l'OPS de Bankia no expressaven la imatge fidel de l'entitat", un extrem que el contrainforme de part aportat per l'entitat no contradiu "en absolut", subratlla Andreu.

Així, va existir aquesta falsedat en primer lloc perquè els estats financers de Bankia i BFA no expressaven la seva imatge fidel des d'abans de la seva constitució.

Derivat d'això, tampoc va ser veraç l'explicació continguda en el fullet informatiu dirigit als inversors minoristes, "ja que les negociacions amb els de el tram institucional tenen un altre recorregut, atès que els mateixos coneixen altres aspectes complementaris tant de la seva inversió com dels riscos, tenint coneixements més amplis dels quals tenen els detallistes". "Aquesta falsa informació a l'inversor" va tenir un "resultat lesiu" per a ell i va implicar un perjudici als nous accionistes que, reconeix, "és de molt difícil i laboriosa quantificació", explica l'acte del magistrat, que recorda que alguns accionistes van vendre els seus títols a un preu més alt del que van comprar, uns altres a un inferior i hi ha uns altres que fins i tot els conserven.

Nova querella d'UPyD

D'altra banda, UPyD s'ha querellat contra la cúpula de Caja Madrid, entre ells els seus expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato, per la "indecència" amb la qual van gestionar l'entitat, a la qual van provocar, segons la seva opinió, un perjudici continu adjudicant-se retribucions irregulars o autoconcedint crèdits als seus directius.