L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat reobrir el cas contra dos exdirectius d'Hisenda per haver permès a centenars d'evasors fiscals amb comptes al banc suís HSBC regularitzar la seva situació en 2010, en lloc d'obrir el corresponent procediment de comprovació i recerca.

En un acte, la Secció Primera de l'Audiència Provincial emplaça al Jutjat d'Instrucció número 37 de Madrid a admetre la querella presentada pel Sindicat de Tècnics d'Economia i Hisenda (Gestha) contra l'exdirectora del Departament de Gestió Tributària de l'AEAT i contra l'exdirector del Departament d'Inspecció per un suposat delicte de prevaricació administrativa.

Segons recorden els magistrats, la querella es dirigia contra María Dolores Bustamante, Carlos Cervantes Sánchez-Rodrigo i el seu superior, Juan Manuel López Carbajo, encara que respecte al cas de l'últim, l'Audiència arxiva les actuacions al no trobar indicis contra ell.

El sindicat denunciava que quan Hisenda va conèixer que "destacades persones" tenien comptes amb elevats fons en l'HSBC de Suïssa arran de que el seu extreballador Hervè Falciani proporcionés els seus noms a les autoritats franceses, va optar per enviar-los un requeriment perquè en 10 dies presentessin declaracions complementàries per l'IRPF i, si escau, per l'impost de patrimoni.

Així, es va permetre que els seus possibles delictes fiscals no poguessin ser castigats, en lloc d'obrir el corresponent procediment de comprovació i recerca conforme a les pautes d'actuació de l'AEAT, per les quals si l'administració entén que existien indicis de delicte haurien de posar-ho en coneixement de la Fiscalia o de l'autoritat judicial.

No obstant això, el Jutjat de primera instància va decidir arxivar-la a l'agost de 2013 perquè, sostenia, ha d'existir una "resolució administrativa" per apreciar un delicte de prevaricació, i la comunicació que van enviar Cervantes i Bustamante per informar als delegats regionals de com procedir amb els evasors no complia aquest requisit.

L'Audiència creu, per contra, que sí el compleix perquè aquesta comunicació va ser "un acte administratiu que suposa una declaració de voluntat de contingut decisori i que afecta als drets dels administrats o a la col·lectivitat en general".