Exconsellers de Caja Madrid acusen Blesa de generalitzar l'ús de les targetes opaques

Anticorrupció reclama a sis dels imputats fiances civils equivalents al que cadascú va gastar amb la seva visa "B"

18.02.2015 | 07:19
Exconsellers de Caja Madrid acusen Blesa de generalitzar l'ús de les targetes opaques

Els exconsellers de Caja Madrid que van declarar ahir com a imputats a l'Audiència Nacional per l'escàndol de les targetes opaques van discrepar sobre l'objecte amb el qual se'ls va lliurar la seva, si bé van coincidir que el seu "ús" per a despeses personals va començar amb l'arribada de Miguel Blesa a la presidència. En total, ahir van declarar davant el jutge Fernando Andreu, una desena d'imputats, a sis dels quals la Fiscalia Anticorrupció va reclamar fiances civils equivalents al que cadascun va gastar amb la seva visa opaca, segons van informar ahir fonts jurídiques presents a la sala de vistes.

En concret, el representant del Ministeri Públic va exigir fiances civils per a José Antonio Moral Santín, que va carregar 456.552 euros; a l'exalcalde socialista José María Arteta (137.617); a Pedro Bedia (78.200); a l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, que va desemborsar 93.984 euros i que es va negar a declarar; el socialista Ramón Espinar (173.999); i Ignacio de Navasqües (191.981). Per contra, no va demanar cap quantitat per a Juan José Azcona (99.300) -en entendre que la targeta que se li va donar era per a despeses de representació i no suposava una retribució complementària- ni a Gonzalo Martín Pascual (129.700), Guillermo R. Marcos Guerrero (130.947) i Rodolfo Benito (140.600).

Funcionament de la trama

Segons la majoria dels imputats, es va produir "un canvi de naturalesa, d'ús" quan Blesa es va posar al capdavant de l'entitat. Abans però, el que va ser secretari del Consell, Ángel Montero, els va facilitar una targeta per a despeses de representació, que incloïen viatges, llibres, hotels i restaurants, segons va explicar Espinar, que va afegir que se'ls va demanar prudència en el seu ús. Però a partir de 1996, quan Blesa va assumir la presidència, va passar a ser el successor de Montero, Enrique de la Torre, el que lliurava aquestes targetes, que es van estendre per a despeses personals amb un límit anual i un altre de mensual que fixava el propi president d'acord amb la dedicació de cadascun, segons va assenyalar Moral Santín.

En aquest sentit, tots van afirmar que no havien de declarar les seves targetes a Hisenda perquè Caja Madrid, l'entitat titular, ho havia de fer per ells. A més, diversos dels imputats, com Arteta, van afegir que era "costum" que se'ls permetés usar-la fins i tot tres mesos després del seu cessament, extrem del qual el va informar el també imputat José Manuel Fernández Norniella. Tot i això, van diferir sobre la finalitat amb que se'ls va concedir. Azcona i Benito van dir que va ser per a despeses de representació en un concepte ampli, ja que incloïen "roba i obsequis". Moral Santín, que va ser vicepresident de la caixa nomenat a proposta d'IU, va afegir que va rebre una d'aquestes targetes de ?"lliure disposició" per la seva "gran activitat i dedicació" com a part d'un paquet retributiu del qual formaven part també les dietes i serveis de salut. També van discrepar sobre si els estava permès retirar diners en efectiu, de manera que mentre Moral Santín va afirmar sí, altres com Martín Pascual van assegurar que se'ls va advertir que no podien i que no tenien ni el codi PIN.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema