El jutge Fernando Andreu ha imposat fiances civils per un total de 4,3 milions d'euros a 21 exconsellers que van utilitzar les targetes opaques de Caja Madrid en descartar que fossin un complement a la seva retribució i considerar que les van usar "en profit propi" i en perjudici de l'entitat.
En un acte, el magistrat fixa unes quanties equivalents al que cadascun va gastar més el terç legal i que oscil·len entre els 11.000 euros de Virgilio Zapatero, els 126.000 de Gerardo Díaz Ferrán i els 610.000 euros de José Antonio Moral Santín, advertint-los a més de que si no les dipositen en tres dies es procedirà a l'embargament dels seus béns. Aquestes quantitats se sumen així als 16 milions que el jutge va imposar per a Miguel Blesa i els 3 de Rodrigo Rato el passat octubre.
Andreu ha tingut molt en compte el "contundent" testimoniatge de l'exconseller delegat de Bankia Francisco Verdú, que va rebutjar la targeta que li va lliurar l'expresident Rodrigo Rato per considerar que es tractava d'una "mala praxi", per concloure que els imputats "van poder i haurien d'haver posat de manifest aquesta pràctica per evitar la mateixa".
D'altra banda, Bankia assumirà el 40% del cost de les indemnitzacions a accionistes per la seva sortida a borsa, la qual cosa equivaldria a uns 312 milions d'euros, mentre que el 60% restant serà a càrrec de la matriu del grup, BFA, participada íntegrament per l'Estat.
Segons va comunicar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el consell d'administració de la capçalera del grup ha pres aquesta decisió després de conèixer que el FROB, el seu únic accionista, ha calculat que 780 milions seran suficients per pagar les possibles indemnitzacions.
En termes absoluts suposaria que Bankia pagarà com a màxim 312 milions i la seva matriu, els 468 milions restants fins a arribar als 780 milions calculats com a cost màxim.
