Rebre una herència pot ajudar a tapar forats. En altres casos, en canvi, pot provocar més d´un maldecap als seus hereus. La crisi econòmica no només ha enlairat les xifres de l´atur, també ha disparat els processos de renúncia d´herències. Segons les xifres del Col·legi de Notaris de Catalunya, 55 gironins decideixen cada mes rebutjar el seu llegat perquè, en la majoria d´aquests casos, l´herència arriba acompanyada d´importants deutes. ­Només un exemple: rebre un ­habitatge no sempre es tradueix en un increment del patrimoni de ­l´hereu. A vegades, és un llegat enverinat perquè l´immoble arriba acompanyat de números ­vermells en forma d´hipoteca. En aquests casos, els beneficiaris han ­d´assumir el préstec que pesa ­sobre l´habitatge amb l´agreujant que aquest pot tenir un import superior al valor de mercat de ­l´immoble. L´augment de les ­renúncies és una conseqüència ­directa de la crisi, que ha influït en la mesura que cada cop hi ha més herències que surten molt cares.

Des de l´inici de la crisi, els processos de renúncia s´han incrementat en un 132% a la província de Girona. Només entre el 2012 i el 2013, aquests procediments es van enlairar un 22,7% a Girona, que va ser la segona província catalana on més van pujar aquest tipus d´actuacions. Només Tarragona (+25%) va tenir un ­increment més alt. A l´espera de conèixer les dades del 2014, que es faran públiques en els pròxims dies, el Col·legi de Notaris de Catalunya preveu que hi haurà un «lleuger increment en les renúncies respecte al 2013».

El degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, diu que «cal estar ben informat abans de decidir acceptar una herència o o renunciar-hi, pel fet que en la gran majoria de casos el ­valor dels béns supera el de les càrregues». Ollé afegeix que «sempre que hi hagi deutes i en cas de dubte, els notaris recomanen acceptar a benefici d´inventari». Aquesta figura permet valorar econòmicament, en un període màxim de sis mesos, tots els béns i càrregues que conté l´herència. «D´aquesta manera es pot respondre pels deutes de l´herència només amb els béns de la pròpia herència, de manera que en cap cas poden veure´s afectats els béns que són propietat de qui hereta amb anterioritat a l´herència», diu Joan Carles Ollé.

Conjunt de Catalunya

La tributació fiscal i els deutes hipotecaris o crediticis són els principals motius que han disparat la xifra de persones que decideix renunciar a una herència. En el conjunt de Catalunya, aquesta xifra s´ha incrementat un 182% des de l´inici de la crisi, passant de 2.487 renúncies l´any 2007 a les 7.014 de l´any 2013. Això suposa que les renúncies gairebé s´han triplicat en els darrers sis anys. El 2013 es van situar en un increment del 17% respecte a l´any anterior, fet que suposa mantenir la tendència a l´alça iniciada el 2007 arran de la crisi. Una propensió que es va mantenir en el primer semestre de 2014, en què es van comptabilitzar ja més de la meitat dels processos fets l´any anterior.

Segons les xifres calculades pel Col·legi de Notaris de Catalunya, les 7.014 renúncies del 2013 -és últim exercici amb les xifres comptabilitzades- suposen gairebé un 10% del total d´herències fetes arreu de Catalunya en aquell any, que van ser 71.801. És a dir, un de cada deu hereus catalans decideix renunciar al seu llegat, la majoria per motius econòmics. Catalunya és, en termes absoluts, la Comunitat Autònoma amb un nombre més alt de renúncies a herències, que l´any 2013 van suposar un 24% del total de renúncies fetes a l´Estat espanyol, on se´n van fer 28.796. La segueixen Andalusia (amb 4.809 renúncies, un 17% del total)-, Madrid (3.098 renúncies, 11% del total) i la Comunitat Valenciana (2.490 renúncies, 8,5% del total). L´any 2013, a l´Estat espanyol es van fer 29.091 renúncies a herències, fet que suposa un increment del 21% respecte a l´any anterior, en què se´n van fer 23.965. Segons càlculs del Col·legi de Notaris de Catalunya des de 2007 els actes de renúncia s´han incrementat un 160%, passant d´11.047 actes a 238.796 l´any 2013.