L'en imatgesL'Auditori Palau de Congressos de Girona va reunir ahir unes 150 persones.Directius del Grup Cañigueral conversen amb el delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús Participants en la taula rodona sobre internacionalització: José A. Herce, Ferran Rodero, Carlos Aguilera, Macarena Cubillo i Jesús Varona.Judith Viader, entre els empresaris Ferran Juncà i Antonio Castañer. La pausa per esmorzar va permetre contactes entre empresarisUna assistent a l'acte, llegint el Diari de Girona.
economia gironina i els seus exportadors estan en una bona situació per aprofitar l'actual conjuntura econòmica, molt millor que la prevista fa uns mesos gràcies a la coincidència de diferents factors com la compra de bons sobirans del BCE, el descens del preu del petroli o la depreciació de l'euro. Ho va explicar José Ramón Díez, del Servei d'Estudis de Bankia, durant la jornada empresarial organitzada ahir per l'entitat financera i Diari de Girona, que va reunir unes 150 persones a l'Auditori Palau de Congressos de Girona.
Díez també va ressaltar les potencialitats de creixement de l'economia catalana, que en els darrers anys ha registrat una evolució del PIB inferior a la mitjana. La potència del sector industrial, el pes creixent de les exportacions i el seu esforç en I+D+i són alguns dels aspectes que fan preveure un desenvolupament millor a Catalunya que en el conjunt de l'Estat.
Al marge de la ponència del responsable el Servei d'Estudis de Bankia, la jornada va comptar amb dues taules rodones. La primera, va tractar temes d'internacionalització, finançament i innovació. En aquesta, José Antonio Herce, director d'Analistas Financieros Internacionales, va insistir que la internacionalització ha deixat de ser una opció per convertir-se en una obligació per a les pimes. De la seva banda, el delgat d'ACC1Ó a Girona, Ferran Rodero, va exigir que les empreses petites i mitjanes també pensin en la internacionalització. També va assegurar que centrant-se només en el mercat local no es pot innovar, i va apuntar la necessitat de fer una planificació a mitjà termini.
Experiències empresarials
La segona taula rodona de la jornada la van protagonitzar quatre empresaris gironins -Judith Viader (Frit Ravich), Antonio Castañer (Espadrilles Banyoles), Carles Carreras (Frigorífics Costa Brava) i Manel Xifra (Comexi)- que van explicar les seves experiències d'internacionalització i innovació.
La majoria d'ells va coincidir en la importància cada vegada més alta dels mercats asiàtics en el seus negocis, i alguns van avançar plans per entrar a nous mercats. Així, Castañer està a punt d'obrir establiments a Colòmbia i Xile, mentre que Frigorífics Costa Brava es fixa com a repte de futur la seva entrada en el mercat llatinoamericà i en l'australià.
Finançament a l'alça
Manuel López, director de Negoci d'empreses de Bankia a Catalunya, va informar que Bankia va destinar 1.096 milions d'euros per atendre necessitats de finançament de les empreses, pimes i autònoms de Catalunya en el primer trimestre de 2015. Aquesta xifra representa un augment del 129% respecte al mateix període de 2014. Amb això, es va donar suport a 8.281 projectes empresarials. A més va explicar que en el trimestre, l'entitat va dedicar 313,3 milions al finançament d'activitats de comerç exterior de les empreses de Catalunya, dels quals 14,1 milions van correspondre a Girona.
La jornada també va comptar amb la participació de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), que va defensar que les administracions públiques han d'ajudar les empreses per poder desenvolupar projectes innovadors i impulsar la internacionalització.
"Cal que s'entengui culturalment quin és l'entorn en què es desenvolupa aquesta economia exportadora i molt oberta al món, un entorn en què les administracions públiques que tenim moltes coses a fer, tenim un rol a jugar i entenem que les nostres polítiques han d'anar encaminades a afavorir el desenvolupament de la innovació", va afegir.
Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, encarregat de cloure l'acte, va defensar les economies de mercat obertes "a la danesa" en contraposició al "capitalisme intervingut veneçolà" que defensen alguns partits com la millor manera de contribuir al progrés econòmic.
