Les darreres xifres d´atur i el creixement de les cotitzacions a la Seguretat Social semblen confirmar una dinàmica positiva per al mercat de treball a Girona. Administració i patronals constaten una recuperació que els sindicats matisen, però alerten de la precarietat de l´ocupació que es crea. Les dades de la darrera Enquesta de Població Activa mostren aquestes llums i ombres del mercat de treball i s´encarreguen de recordar el drama que encara viuen moltes famílies: En 28.500 llars gironines, tots els seus membres estan a l´atur.
La xifra respresenta el 9,7% del total de les llars que l´Institut Nacional d´Estadística té comptabilitzades a la demarcació, la segona proporció més elevada de Catalunya després de Tarragona (9,9%), i lluny de les xifres de Barcelona (7,8%) i Lleida (6,5%). En total, a Catalunya hi ha 239.000 llars amb tots els seus membres desocupats.
Tot i tractar-se de dades desoladores, el fenomen tendeix a la baixa. A Girona, el nombre de llars amb tots els integrants a l´atur ha baixat de 3.000 en el primer trimestre de l´any i de 6.300 en els últims dotze mesos. El màxim històric es va registrar el primer trimestre de 2012, amb 35.600 llars gironines on tothom estava aturat.
Segons l´EPA, Girona suma un total de 294.100 llars, de les quals 223.700 tenen ciutadans actius (treballen o estan a l´atur buscant feina). D´aquests, només 156.600 tenen a tots els seus membres en edat de treballar amb feina.
Cadis és la demarcació de l´Estat on hi ha més llars amb tots els sues membres aturats, el 19,5% del total. Les segueixen altres províncies andaluses, extremenyes i Canàries, com Las Palmas (15,8%), Màlaga (15,8%), Granada (14,7%), Sevilla (14,4%) o Càceres (14,1%).
A l´extrem contrari hi ha Segòvia, on només el 3,8% de les famílies té tots els seus membres a l´atur. També són postives les xifres de províncies com Guipúscoa, Osca o Sòria, totes elles amb menys del 6% de les llars amb tots els seus membres parats.
Creix l´atur de llarga durada
D´altra banda, l´INE ha publicat aquesta setmana la submostra de l´EPA de 2014, que mostra com en el conjunt d´Espanya el mercat de treball presenta importants desequilibris. Un d´ells és l´atur de molt llarga durada. En un context de reducció de la desocupació, hi ha 1.397.000 persones que havien perdut la feina feia tres anys o més, la qual cosa suposa un augment del 9,5% i deixa a aquest col·lectiu amb una representació del 27,4% dels aturats amb experiència laboral (més de quatre punts més que l´any 2013). L´estadística també indica que el principal motiu per haver quedat sense feina va ser la finalització del contracte, que va afectar 2.424.600 aturats l´any 2014, mentre que 864.300 persones van ser objecte d'acomiadament o supressió de lloc de treball.
Professions amb menys atur
L'informe mostra, a més, que les persones amb estudis de veterinària van tenir unes taxes d'ocupació del 80%, seguides amb matemàtiques i estadística (78,64%) o informàtica (76,95%).
Per contra, aquelles amb programes de formació bàsica, és a dir, sense estudis superiors, van representar poc més del 34% dels empleats.
Respecte a l'atur, les taxes més elevades es van registrar entre les persones amb estudis bàsics (30,89%) i, les més baixes, entre les formades en matemàtiques i estadística (5,7%) i serveis de seguretat (7,45%).
I és que el 62,12% de la població espanyola major de 16 anys no comptava l´any passat amb estudis superiors, mentre que el 33,88% restant sí que tenia alguna especialitat, essent les més populars els ensenyaments comercials i d´administració (7,93%).
De les persones que van trobar feina l´any passat, gairebé un 5% la va aconseguir a través d'una empresa de treball temporal ETT (391.900 persones) o gràcies a la intermediació d'una oficina d'ocupació pública (amb 281.000 persones), el 2% del total.
El teletreball va ser una opció que només van practicar el 7,8% dels assalariats en 2014, encara que el 2,6% ho va fer només ocasionalment i el 4,3%, més de la meitat dels seus dies laborables.
Un terç treballa el dissabte
A més, un de cada tres empleats va treballar almenys un dissabte al mes, els mateixos que l´any 2013, mentre que treballar en diumenge segueix sent poc habitual i només el 4,5% dels ocupats ho va fer un al mes i un 17,1%, dos o més.
El 12,6% va treballar en jornada nocturna (el 6,8%, ocasionalment, i el 5,8%, en més de la meitat dels seus dies laborables).
El nombre de treballadors que van reduir la seva jornada laboral per cuidar a persones depenents es va reduir el 12,1% fins a les 283.200 persones, la majoria dones, de les quals més de la meitat van al·ludir a l'absència de serveis adequats o la impossibilitat de pagar-los.
La majoria de treballadors estaven ocupats en empreses de menys de 10 empleats.
El 68% no té subordinats
A més, la majoria dels treballadors tenia cap però no subordinats (68,6%), mentre que l'11,7% era un treballador independent (no tenia ni cap ni subordinats), el 6,4% dirigia una petita empresa o departament, el 6,2% era encarregat, un altre 6,2% era comandament intermedi i el 0,8% director d'empresa gran o mitjana.
