Set de cada deu directius espanyols assegura que els suborns i la corrupció no només estan justificats, sinó que són habituals en el dia a dia de les empreses. Les xifres corresponen a l'estudi "Fraud and corruption-the easy option for Growth?", elaborat per la consultora EY i que recull dades de 38 països, que indica que les xifres espanyoles de tolerància de la corrupció en l'activitat empresarial dupliquen les registrades en la mitjana dels països d'Europa Occidental.

En un entorn social cada cop més crític amb la corrupció i que exigeix transparència, les empreses espanyoles han fet passes enrere. En l'anterior estudi d'EY sobre corrucpió, el percentatge de directius que aprovava pràctiques corruptes era del 65%, quatre punts inferior a l'actual.

La consultora explica que la dinàmica porta a creixents requisits de compliment normatiu, transparència i a un enduriment de sancions. "Els riscos derivats del frau i la corrupció poden, a més, ser un fre en l'expansió internacional de moltes empreses", assegura en un comunicat difós ahir.

Entre altres aspectes, l'estudi d'EY reflecteix que Espanya ocupa el lloc 13 d'un total de 38 entre els quals els directius perceben comportaments poc ètics en els negocis.

La posició de les empreses espanyoles resulta pitjor parada que l'obtinguda per Itàlia, Egipte, Turquia o Rússia. Dins d'aquest mateix rànquing, Croàcia se situa al capdavant mentre que Dinamarca, a la cua, és el país on els seus directius menys perceben aquestes pràctiques: un 4%.

Molts direcitus donen per bons els "errors justificables" si aquests ajuden a la supervivència del negoci. Per exemple negociar descomptes retroactius amb els proveïdors, que aprova el 36% dels executius espanyols, o retardar el pagament de factures, que defensa el 14%. De fet, un 15% dels enquestats al nostre país comenta que aquestes pràctiques han tingut lloc en els últims mesos en les seves empreses.

Un altre dels recursos que no passa de moda en el món dels negocis és el dels suborns. Un 46% dels enquestats a Espanya els justifica si això contribueix a la supervivència del negoci. El 34% opta per obsequiar amb regals personals, un 31% per realitzar regals relacionats amb oci i un 16% es decanta per directament pel pagament en metàl·lic.

La presentació de resultats empresarials sol ser un altre dels objectes d'engany habituals en les companyies. Així, més de la meitat dels directius espanyols (56%) perceben que en general les companyies reflecteixen unes xifres millors que les reals. La mitjana en el conjunt dels països d'Europa Occidental està per sota d'aquest percentatge, del 33%.

L'informe d'EY també posa de manifest com l'activitat regulatòria i els estàndards ètics segueixen evolucionant a l'entorn dels negocis. Un 26% està convençut que els estàndards en aquesta matèria han millorat en els últims dos anys.

A més, segons el 42% dels directius l'increment de regulació en els seus sectors en aquesta matèria considera que és un incentiu per créixer i tenir èxit en els negocis. Malgrat això, queda camí per recórrer i així ho corroboren els enquestats. Set de cada deu estan convençuts que les autoritats han de "fer més", no només castigant aquests comportaments, sinó també prenent més mesures per recuperar els danys causats pels casos de frau i corrupció. I per això, el 58% pensa en mesures de localització i congelació d'actius com una forma eficaç de prevenir el frau o negocis corruptes en el futur.

"La pressió per millorar els balanços de les companyies i, sobretot, la sensació d'impunitat sobre els qui subornen o cometen un frau s'han convertit en caldo de cultiu per a aquestes pràctiques, d'altra banda, tan perjudicials per a la competitivitat de la nostra economia i per a la imatge de marca del país", assenyala Ricardo Noreña, soci responsable de l'Àrea de Forensic d'EY. Aquest expert afegeix que "combatre el frau és responsabilitat de tots els actors, incloses les empreses. Aquestes haurien d'instaurar totes les barreres al seu abast de cara a frenar qualsevol comportament no ètic". Per això, aposta per implementar programes antifrau destinats a tots els estrats de les empreses, codis de conducta i canals per denunciar, així com auditories efectuades per especialistes.