El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va percebre el 2014 un salari brut de 176.060 euros, un 5,8% més que un any abans, després de desaparèixer la retallada addicional de sou que es va aplicar temporalment al seu antecessor, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. En el cas del "número dos" del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, va rebre 203.410 euros, un 3,92% més, que s'explica per l'abonament el 2014 de 29.810 euros per "complements personals i endarreriments", segons consta en l'informe anual del Banc d'Espanya publicat ahir. Els membres no nats del Consell de Govern del Banc d'Espanya, elegits per al lloc i no en virtut del seu càrrec, van percebre un salari anual brut de 51.800 euros, exactament la mateixa quantitat que el 2013, que en cas de pertànyer a la Comissió Executiva va ascendir a 64.980 euros, un 0,27% més.

A més, Linde va dir que l'informe de l'FMI, que avala abaratir l'acomiadament, està "ben orientat". A més, els membres dels Òrgans de Govern, i d'acord amb la seva adscripció particular, es van embutxacar quantitats iguals en concepte de dietes per assistència a les sessions d'aquests òrgans, fixades en 1.026,79 euros per sessió del Consell de Govern i en 492,46 euros per sessió de la Comissió Executiva. Tant la quantia dels salaris com la seva actualització anual depenen del Ministeri d'Economia del Govern, aclareix l'informe anual del Banc d'Espanya. En acabar l'exercici 2014, componien la plantilla del Banc d'Espanya un total de 2.675 empleats, les dones representaven el 45,8 per cent del total. En un altre ordre de coses, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, veu necessari augmentar les bases de l'IVA, els impostos especials i revisar les deduccions i bonificacions fiscals existents per impulsar la recaptació i augmentar els ingressos.

Així figura en l'informe anual del Banc d'Espanya corresponent a 2014, on Linde mostra la seva preocupació per futures eventualitats que puguin posar en perill el procés de consolidació fiscal i, pel costat dels ingressos, assegura que "hauria de ser objecte d'atenció prioritària" el sistema impositiu. "El pes relatiu de la imposició indirecta i la racionalització de l'àmplia gamma de deduccions, bonificacions i reduccions que erosionen la capacitat recaptatòria dels impostos haurien de ser objecte d'atenció prioritària, com proposen experts i organismes internacionals", assevera el governador. El document anual afegeix la necessitat de reforçar el pla de consolidació fiscal amb actuacions complementàries per augmentar els ingressos. En aquest sentit, explica que podria considerar-se augmentar el pes relatiu de la imposició indirecta amb una ampliació de les bases de l'IVA, un increment dels impostos especials i amb una fiscalitat mediambiental.

"Resulta crucial que tant la composició de l'ajustament de la despesa com la revisió de la cistella d'impostos es dissenyin tractant de minimitzar els possibles efectes adversos sobre el creixement a llarg termini de l'economia", incideix l'informe. Així mateix, recorda que els comptes públics i el dèficit del conjunt de les administracions s'ha complert el 2014, per tercer any consecutiu, i afegeix que "segueix sent necessari l'esforç de corresponsabilitat per part dels diferents nivells de govern (Administració central, comunitats autònomes i ajuntaments)".