El Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat aquesta setmana un informe sobre la situació econòmica d'Espanya, en què destaca la forta revisió a l'alça de les seves projeccions de creixement per al 2015 i el 2016, de 0,5 punts percentuals, situant l'avenç del PIB d'un 3,1% i d'un 2,5% respectivament. Aquesta revisió ha estat impulsada especialment per la millor evolució de la prevista dels components de demanda interna, alhora que les condicions exteriors han contribuït positivament al creixement econòmic.

Personalment considero que aquestes projeccions són més encertades que la de la resta d'organismes públics, especialment les del govern, ja que anticipen un cert alentiment de l'evolució econòmica per al 2016, un cop amortits els factors exteriors que afavoreixen l'expansió i que molt probablement tindran un impacte neutral o negatiu en l'evolució del PIB del proper any, com els preus del petroli o la depreciació de l'euro envers del dòlar.

No obstant això, la principal notícia no ha estat la projecció del PIB, sinó les recomanacions de l'organisme internacional ha traslladat al Govern espanyol que alerten de l'elevat, encara, nivell de dèficit públic, que ha comportat un repunt sostingut del deute públic, que aquesta setmana hem conegut que va assolir el 98% del PIB el primer trimestre d'enguany, a l'hora que malgrat que s'ha observat una recuperació modesta de l'ocupació, la taxa d'atur es manté en nivells no assumibles.

Les recomanacions que han cridat més l'atenció ha estat la de pujar els impostos indirectes, com l'IVA, per incrementar la recaptació, i la d'incloure una nova reforma laboral que moderi la recuperació salarial. De la primera, cal dir que la imposició indirecta es caracteritza per ser més eficient que la directa, sacrificant l'equitat entre els contribuents. Sota aquesta premissa, m'aventuro a dir que donat que un dels efectes de la recessió ha estat l'increment de les desigualtats entre classes socials, aquesta mesura agreujaria aquesta situació, alhora que penalitzaria la encara incipient millora del consum privat.

De la segona mesura tinc més dubtes, ja que sóc de l'opinió que cal fer una reforma laboral severa que unifiqui la dualitat laboral del mercat espanyol, en què encara es manifesten fortes divergències entre els contractes laborals indefinits i els temporals, que crec que cal plantejar un contracte únic, amb beneficis i cobertures creixents temporalment. No obstant això, fent referència també a la situació postcrisi de l'economia espanyola on s'ha consolidat una devaluació salarial agregada, però més severa dels salaris baixos, proposar novament mesures que impactin sobre aquests col·lectius no les considero adients. Aquesta mesura a més afectaria directament a la renda de les famílies, encara molt endeutades, de manera que amb una retribució més baixa, incrementaria la probabilitat d'impagaments del deute, no desitjable en la situació de calma tensa dels mercats financers.

A diferència d'anteriors manifestacions de l'FMI, crec que les mesures plantejades no s'ajusten al moment cíclic de l'economia espanyola, i provocarien un impacte negatiu sobre els indicadors de demanda interna, que són els que estan permetent una millora modesta de l'ocupació i de la percepció de la sortida de la crisi del conjunt de la societat.