La interrupció de les negociacions entre Grècia i els seus creditors reaviva les especulacions sobre un "Grexit" (acrònim de "Greece" i "èxit", que fa referència a la sortida del país de l'euro). És una situació els riscos de la qual ningú pot predir amb certesa, doncs no té precedents.

Des de l'agost de l'any passat en què Grècia, encara sota Govern conservador, va obtenir un tram del rescat, l'Estat ha estat finançant-se pels seus propis mitjans, tot això sense poder recórrer als mercats, la qual cosa ha portat a una solució d'asfíxia extrema.

La incertesa política va contribuir a la sortida massiva de dipòsits a partir de novembre de 2014 i fins a finals d'abril havien sortit dels bancs grecs 35.000 milions d'euros.

Tot això en una situació en la qual els bancs tan sols accedeixen a nova liquiditat a través del mecanisme d'assistència (ELA) del Banc Central Europeu (BCE), i l'Estat, al seu torn tan sols ?substituint velles Lletres del Tresor, sense poder elevar el sostre de 15.000 milions d'euros.

En cas que no hi hagi acord fins al 30 de juny, quan expira la pròrroga, Grècia no podrà pagar els venciments del Fons Monetari Internacional per un total d'1.600 milions d'euros, com tampoc els 6.700 milions que ha de retornar al BCE al juliol i agost.

En cas de donar-se un impagament i no aconseguir-se un acord, automàticament es restringeix el poc accés a liquiditat que té actualment Grècia. En primer lloc, si els bancs deixen de tenir liquiditat suficient, el BCE deixarà de facilitar-los l'accés a l'ELA.

Això al seu torn comportarà la imposició de control de capitals per evitar encara majors sagnies en els dipòsits, la qual cosa, segons els analistes, podria fins i tot portar a la imposició d'un "corralito".

En aquest cas el Govern podria estar obligat a emetre pagarés per poder pagar els funcionaris i els pensionistes i, a mitjà termini, si no s'aconsegueix un acord,caldria introduir una nova moneda fortament devaluada respecte a l'euro.

Aquest escenari podria convertir-se en una oportunitat perquè Grècia pugui sortir de la crisi, segons alguns analistes, i en un greu perill, segons uns altres.

En un comentari en el diari britànic Finantial Times l'editorialista Wolfgang Münchau explica que la introducció d'una nova moneda podria ser caòtica al començament, però que després d'un any de pèrdues el creixement seria ràpid.

Altres analistes destaquen el risc que la introducció d'una moneda nacional desencadenaria un cercle viciós d'inflació galopant, mercat negre i pobresa generalitzada. A nivell institucional tampoc és clar el que podria passar en cas de ruptura de les negociacions entre Grècia i els seus creditors.

Els tractats europeus preveuen per a tots els membres de la Unió Europea la seva progressiva adhesió a la moneda única, però no l'abandó d'aquesta, per la qual cosa els experts solament veuen possible una sortida de l'euro si va acompanyada d'una marxa de la UE."Els tractats no preveuen tampoc res en cas d'un impagament al BCE, ja que el banc emissor no té mandat per obligar a cap país a pagar", explica el professor d'Integració Europea de la Universitat de l'Egeu, Panos Grigoríu.

Grigoríu precisa que potser "la Comissió Europea en aquest cas podria presentar un recurs contra Grècia davant el Tribunal Europeu", però la demanda "es perllongaria almenys dos anys".

D'altra banda, no poden avaluar-se les conseqüències d'una ruptura entre Grècia i els seus creditors sobre l'economia europea i internacional.

Alguns analistes consideren que una suspensió de pagaments grega podria provocar una reacció en cadena amb atacs especulatius als bons d'Estat portuguesos, espanyols i italians, amb el probable resultat d'una crisi greu de l'economia europea, potser la fi de la moneda comuna.

Uns altres estan convençuts que un impagament tindria com a únic impacte la pèrdua de la devolució dels préstecs concedits a Grècia, la qual cosa per a l'economia europea no constituiria una amenaça major. Al contrari, expliquen, una sortida de Grècia de l'eurozona posaria fi a la incertesa i enfortiria l'euro.