L'

economia espanyola creixerà aquest any prop del 3% i fins i tot per sobre, segons el criteri dominant en els oracles oficials (la Comissió Europea, el FMI, el Banc d'Espanya...), els mateixos que han enaltit al Govern del PP per la seva energia en l'austeritat i les reformes d'aquests anys. Però alhora, tals instàncies veuen altament probable que el país incompleixi els propers objectius de sanejament dels comptes públics: reducció del dèficit pressupostari i correcció de l'escalada del deute els anys 2015 i 2016. Espanya va tancar 2014 amb un dèficit equivalent al 5,8% del PIB que compleix la marca indicada per Brussel·les, encara que no la més ambiciosa que per pròpia iniciativa s'havia fixat el Ministeri d'Hisenda (5,5%).

Si bé el país va fer en dos anys un sever esforç a força de retallades i pujades tributàries (el dèficit va baixar gairebé cinc punts, alguna cosa només igualat per Grècia), el desfasament dels comptes segueix sent el segon més alt de la zona euro (per darrere de Xipre) i tant la Comissió Europea, com l'FMI o el Banc d'Espanya consideren inassolible l'objectiu del 4,2% aquest any i del 2,8% en 2016.

Les sevess alertes han arribat últimament acompanyades, en ple any electoral, d'emplaçaments per a noves pujades fiscals (IVA i impostos especials) o més copagaments en serveis públics. Un programa impossible de digerir camí de les urnes pel PP i aliment per els qui recluten el vot dels qui estan farts de les retallades.

El focus ha tornat a posar-se sobre els comptes públics perquè Espanya sembra dubtes pel costat de les despeses i dels ingressos, segons el criteri de les citades institucions.

Brussel·les recela de la rebaixa de l'IRPF, prioritat política de Rajoy, perquè el país ja té un problema estructural d'ingressos públics, que representen el 37,5% del PIB quan la mitjana de la zona euro és del 46,5%. També li preocupa que l'avanç electoral de Podem i de les banderes contra l'austeritat d'altres forces d'esquerra elevin la despesa pública en autonomies i ajuntaments. El PP va fer la seva amb mesures de despesa en vespres electorals del 24-M (crèdits pressupostaris per valor de 18.000 milions aprovats el 15 de maig). Tot indueix a pensar que, sigui quin sigui el futur govern, Europa estrenyerà les rosques amb el dèficit el 2016.