Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona van constatar que encara no hi ha base per arribar a un acord amb Grècia, fet pel qual van decidir reprendre l'Eurogrup avui, a l'espera que les negociacions que es mantenien a l'hora de tancar aquesta edició entre Atenes i les institucions servissin per aconseguir un compromís.

Les institucions, formades per la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), només van informar els ministres «sobre el procés i els progressos fets fins al moment», va assenyalar el president de l'Eurogrup , Jeroen Dijsselbloem, a la sortida de la reunió, que amb prou feines va durar una hora. «Malauradament no hem aconseguit un acord encara, però estem determinats a continuar la feina. Aquesta tasca continuarà durant la nit si cal», va dir.

L'Eurogrup es reprendrà avui a les onze del matí amb l'esperança que les institucions i el primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, aconseguissin durant la nit un compromís sobre el paquet de reformes i ajustos que Atenes ha d'aplicar per poder accedir a l'assistència financera del segon rescat i evitar la fallida del país.

Tipras i els màxims dirigents de les institucions mantenien a l'hora de tancar aquesta edició una nova reunió, la segona del dia, per intentar forjar un compromís que pugui ser analitzat avui per l'Eurogrup i posteriorment ratificat pels líders. Fonts europees van explicar que en la primera reunió hi va haver «molt poc progrés», fet pel qual no hi havia possibilitats de presentar als ministres documents que servissin de base per a un eventual acord.

La situació s'ha tibat després que els creditors presentessin una contraproposta que insisteix en majors retallades de la despesa pública i en la baixada d'impostos en el sector privat.

Quan semblava que les institucions i el Govern grec es trobaven en terreny comú i la població havia començat a digerir les concessions fetes per Atenes, els fronts s'han tornat a endurir, a causa de la insistència dels socis a imposar les seves exigències. Segons el document que citen mitjos locals, les institucions rebutgen el repartiment de despeses i ingressos que ha fet el Govern de Tsipras.

Per exemple, no accepten que l'Executiu es limiti a augmentar els ingressos del sistema de pensions a través de l'increment de les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó que insisteixen en un estalvi global de l'1 % del producte interior brut (PIB).

El Govern grec havia proposat un estalvi global del 0,37 % aquest any i de l'1,07 % el proper, basat en l'augment de les cotitzacions a la Seguretat Social i de les contribucions dels pensionistes a les assegurances de malaltia, però volia evitar retallades directes de les pensions.

D'altra banda, les institucions insisteixen també, segons els mitjans, en un augment global dels ingressos per l'impost sobre el valor afegit (IVA) de l'1% del PIB en 2016, mentre que el gabinet havia proposat un 0,74 %.

La contraproposta va en la línia del plantejament del FMI que considera que el pla grec s'ha centrat molt a elevar la pressió fiscal, per exemple mitjançant pujades de l'IVA i dels impostos empresarials, i poc a reduir la despesa pública com en el cost de les pensions. Tsipras va posar ahir en dubte la voluntat del Fons d'aconseguir un acord amb Atenes, davant les reserves que està plantejant al pla de reformes grec. Fonts governamentals van assenyalar que Tsipras va dir al seu equip que «això no ha passat mai, ni a Irlanda ni a Portugal».