Les comarques gironines van pedre competitivitat durant l'any 2014. Així ho indica l'informe publicat ahir per les patronals Foment del Treball, Fepime Catalunya i l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG), que mostra que les úniques comarques no van perdre competitivat van ser el Gironès -que es manté com la sisena comarca més competitiva de Catalunya- i el Baix Empordà -que guanya dues posicions per situar-se en el lloc 21-. De la resta, destaqca la ciauga del Ripolllès, que cau 6 posicions, fins al lloc 30 del rànquing, just per darera de la Cerdanya, la vint-i-novena, després de recular una posició. També cauen el Pla de l'Estany (en el lloc 15 del rànquing), la Selva (16), l'Alt Empordà (17) i la Garrotxa (22).

El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià han estat les tres comarques més competitives de Catalunya durant el 2014, segons l'informe que han publicat aquest dijous les patronals Foment del Treball, Fepime Catalunya i l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG). El Tarragonès es manté en la quarta posició mentre que el Baix Llobregat baixa dues posicions en relació al 2013 i se situa en cinquena posició.

L'estudi alerta que el Barcelonès manté el seu lideratge històric en aquest rànquing, però que ha perdut sis punts (de 66,5 a 60,5) en relació a l'índex de 2009. El president de l'ADEPG i membre de la Junta Directiva de Foment, Jordi Solé, va valorar que el 2013 les comarques líders van incrementar la seva competitivitat, en detriment de la resta, però que enguany s'ha tornat a un cert «reequilibri» i que això és un factor «positiu» de l'economia catalana. «No obstant això, s'observa un important desequilibri entre els diversos territoris del país», va concloure Solé. L'empresari va apuntar que l'índex és una «excel·lent instrument» que els empresaris posen al servei de les administracions públiques perquè prenguin les decisions corresponents en relació a la competitivitat dels territoris.

Per la seva banda, l'autor de l'estudi, David Moreno, va detallar els factors que analitza l'estudi de l'ADEPG, que té en compte des de factors econòmics, a ambientals i de sostenibilitat o de generació d'ocupació. Moreno va recordar que les variacions d'un any a l'altre són mínimes ja que la majoria de factors que s'estudien són de caràcter «estructural». «Es tracta de mesurar la competitivitat de les comarques i valorar la seva capacitat de competir en un entorn global», va sentenciar l'autor de l'estudi.

«L'empitjorament de la situació del Barcelonès és perquè ha iniciat el canvi de cicle posterior a la crisi econòmica amb menys força que altres comarques, mentre que el Vallès Occidental té un dèficit en la generació d'ocupació», va matisar Moreno com a punts febles dels líders del rànquing de competitivitat. D'altra banda, l'autor de l'estudi ha assenyalat que els eixos d'infraestructures (com l'AP-7, l'AP-2 o la C-25) connecten comarques i els hi ofereix avantatges competitius que no tenen les comarques més aïllades.

Moreno també va apuntar a la correlació positiva entre competitivitat d'una comarca i nivell de població i renda. «La població i la riquesa afavoreix l'aparició d'economies d'aglomeració que faciliten la competitivitat d'una comarca», va apuntar, tot i que va reconèixer que hi ha exemples com la Vall d'Aran, amb una població relativament petita, però que són capaces de generar un valor afegit alt a la seva economia. També va indicar l'existència de comarques properes a les capitals que s'afavoreixen d'un mercat residencial important que dóna servei als treballadors de les grans ciutats.