Un inversor suís va firmar dijous una carta d'intencions en què explicita la voluntat de fer-se amb el 100% de les accions del fabricant de motos Gas Gas, amb seu a Salt. La companyia, que està a un pas de liquidació, està actualment controlada per un grup israelià, tot i que el director general de la firma, Ramon Puente, també està entre els accionistes de referència.

Fa uns dies, el comitè d'empresa ja va advertir de l'existència d'aquest inversor, assenyalant que tenia la intenció d'injectar fins a 10 milions d'euros al fabricant de motos de trial i enduro, que arrossega un deute de 37 milions d'euros. No obstant això, la plantilla rebutjava aquesta operació, perquè asseguraven que l'entrada del nou accionista comportaria acomiadaments -actualment hi ha més de 90 treballadors- i rebaixes salarials per a la resta.

Segons avançava ahir el diari Expansión, l'inversor dirigeix un fons d'inversió, però l'aposta per Gas Gas seria personal. Al marge del futur de la plantilla, queden altres incògnites per revelar, com ara la quitança del deute que podrien acceptar els creditors.

Abans de firmar aquesta carta d'intencions i de tancar un preacord, que haurà d'evaluar el jutjat mercantil, l'inversor es va reunir amb l'administrador concursal, la direcció de la companyia i el comitè d'empresa. Una reunió que els representants dels treballadors van valorar de forma molt negativa.

En el grup de Facebook «Gas Gas vol produir i no morir», creat pels treballadors de la plantilla, apuntaven que l'inversor desconeixia el sector de la moto, que no sabia com es fabricava una moto ni el preu de produir-la, ni l'estat de la xarxa comercial, ni la capacitat de producció de la planta.

«Tot i això, proposa un expedient regulació d'ocupació d'un mes i mig per a tota la plantilla perquè ell comenci a auditar la companyia, per comprovar en quin estat es troba. Si transcorregut aquest temps no li interessés, no seguiria amb la compra, i deixaria la plantilla amb menys prestació i a la marca més deteriorada», afegien.

Els canvis en l'accionariat de Gas Gas han estat una constant en els darrers anys, en els que la companyia va afrontar una gran inversió, com va ser la construcció d'una gran planta productiva a Salt. Fundada per Josep Maria Pibernat i Narcís Casas, el primer soci al que van donar entrada va ser el fons de capital risc Excel Partners, que l'any 2005 va vendre el seu paquet accionarial al fons britànic Coller Capital.

Tres anys més tard, arribaria un important canvi en l'estructura de l'empresa. Un dels socis fundadors, Narcís Casas, va vendre la seva participació i l'altre, Josep Maria Pibernat, la va reduir. Aquest paquet i el de Coller Capital va acabar a mans de la societat de capital risc de Caixa Penedès, d'Ingenia Capital i del director general de la firma Ramon Puente.

El darrer moviment accionarial arribaria el 2013, quan un grup inversor israelià i la direcció general de Gas Gas van comprar la participació de Vector Capital, la societat de capital risc de Caixa Penedès, integrada aleshores en el grup bancari BMN.

Tot i ser una marca de prestigi internacional en el món del trial i de l'enduro, els comptes de la companyia estaven molt deteriorats.

Durant l'any 2014 s'assegurava que tenien encarrilat un acord per refinançar el deute amb la banca, però a principis de 2015, la negociació es va trencar i la companyia es va veure abocada a presentar un preconcurs de creditors.

Durant algunes setmanes va transcendir l'interès d'alguns compradors -alguns mitjans van especular amb una oferta de l'austriaca KTM- però no se'n va concretar cap i al maig la companyia presentava concurs de creditors. El deute arribava a 37 milions d'euros, molt superior al que els directius havien reconegut públicament.

L'any 2013, últim exercici amb dades disponibles, Gas Gas va registrar unes vendes de 30 milions d'euros i unes pèrdues de 2,7 milions.