El Banc d'Espanya ha publicat el seu informe trimestral, on anticipa un creixement d'un 3,1% per al 2015, mentre que el 2016 es moderarà el creixement fins al 2,7%. Aquestes projeccions reflecteixen el dinamisme que ha experimentat l'economia espanyola durant el dos primers trimestres de l'any, que el banc central anticipa, fins i tot, una acceleració en el segon trimestre de l'any, fins a l'1%. Per al 2016 considera que els factors que han contribuït positivament al dinamisme econòmic dels darrers trimestres, tindran un paper menys rellevant el 2016, fins i tot tindran un impacte negatiu sobre el camí del creixement, com les polítiques monetàries expansives, la devaluació de l'euro i els preus del petroli.

L'escenari descrit per l'autoritat monetària no s'allunya en excés de les projeccions econòmiques de la resta d'institucions públiques, fet pel qual el focus del debat es va centrar en les recomanacions respecte al mercat laboral i molt especialment, respecte a les expectatives de les pensions públiques.

Amb referència al mercat laboral, el Banc d'Espanya és de l'opinió, com la major part d'economistes lliberals del país, que existeixen encara excessives diferencies entre les proteccions que tenen els treballadors indefinits i els treballadors temporals, pel que cal fer un esforç per equiparar els drets d'ambdós contractes. Ja he manifestat en altres ocasions la proposta d'un sol contracte unificat que estableixi un sistema de protecció progressiu.

En segon terme, el governador del Banc d'Espanya va avisar a tots els espanyols, i de retuc el Govern, que el sistema públic de pensions actual, on l'import de les pensions s'ajustarà en funció de la inflació, de l'evolució demogràfica i del nivell d'ingressos de la Seguretat Social, provocarà en el mitjà termini una reducció severa de les pensions, fet pel qual recomana als espanyols que han d'estalviar per tenir una major cobertura en el moment de la jubilació.

Malgrat que el govern ho ha desmentit, fent referència que l'evolució dels impostos i les expectatives econòmiques anticipen un increment dels ingressos públics i una garantia del sistema de pensions, el governador del BdE no feia referència a un escenari de 3 o 4 anys, sinó a un escenari de mitjà termini, entre cinc i deu anys de previsió. De tots és conegut que la piràmide demogràfica de les economies desenvolupades, i per tant a Espanya, és asimètrica i es concentra un major volum de persones en el segments de població de més edat, mentre que les generacions de joves tenen un volum demogràfic inferior.

En suma, es tracta només d'un saldo de sumes i restes, de persones que contribueixen, perquè cal recordar que les pensions són contributives, i les persones que reben la pensió, i a un horitzó de cinc o deu anys, amb independència del nivells d'ingressos o de l'evolució del PIB, el nombre de perceptors de pensions serà més elevat que el nombre de contribuents, pel que caldrà ajustar l'import de les pensions per garantir la sostenibilitat del sistema.

A l'àmbit internacional, la setmana s'ha centrat novament en el conflicte de Grècia i quan semblava que hi havia hagut avenços rellevants, amb concessions de les dues parts del conflicte, que permetrien l'acord abans del 30 de juny, divendres i dissabte tot es va ensorrar com un castell de sorra. Com és habitual, Europa demostra la capacitat de portar a l'extrem les negociacions, estirant-les fins al final. Esperem que al llarg de la propera setmana es concretin les voluntats manifestades al llarg d'aquesta setmana i es tanqui un acord que permeti salvar del default a Grècia.