El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va demanar ahir el «no» en el referèndum que se celebrarà diumenge que ve, però va recalcar que aquesta opció no implicava la sortida de Grècia de l'eurozona, la permanència a la qual el seu Govern no qüestiona, doncs segueix disposat a negociar amb els creditors. En un missatge televisat, poc abans que comencés l'Eurogrup que va acabar sense una decisió, Tsipras va recalcar que Atenes tenia la «ferma» intenció d'arribar a un acord «en termes de sostenibilitat i amb perspectiva de futur» per a l'economia.
El primer ministre va recalcar que el seu Executiu havia respost amb alternatives a les propostes dels socis des de l'anunci del referèndum, en el qual els grecs s'han de pronunciar sobre si accepten o no la proposta de les institucions a canvi del desemborsament del rescat. Coincidint amb el tercer dia de «corralito», Tsipras va voler enviar un missatge de tranquil·litat als ciutadans en afirmar que els dipòsits estaven assegurats. «Sóc conscient de les dificultats i faré tot el possible perquè sigui temporal», va dir en al·lusió al «corralito» i es va dirigir especialment als jubilats per dir-los que el Govern lluitava per ells. Un miler d'oficines bancàries van obrir ahir per facilitar el cobrament de les pensions, tot i que els jubilats només podien retirar 120 euros, el que va provocar que es creessin llargues cues davant les sucursals abans de la seva obertura.
Els pensionistes es veuen especialment afectats per les restriccions bancàries perquè molts no tenen targeta de crèdit i només disposen d'una cartilla per retirar diners. El cap del Govern grec havia afegit que si a l'Eurogrup que se celebrava poc després hi havia un «resultat positiu», el Govern respondria «immediatament». No obstant això, els ministres de Finances de l'eurozona després d'una videoconferència de tot just quaranta-cinc minuts, van decidir esperar al resultat del referèndum per a continuar negociant amb Atenes.
La negociació
«La principal decisió ha estat que, donada la situació política, el rebuig de propostes prèvies i el referèndum que se celebrarà el diumenge, així com el consell de votar "no" per part del Govern grec, no veiem bases per mantenir més discussions en aquest moment», va afirmar el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. A la segona teleconferència extraordinària que celebraven a 24 hores, els ministres van estudiar les dues cartes enviades pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, als seus socis, així com «l'actual situació política a Grècia», va dir Dijsselbloem, i van concloure que la millor opció era «esperar». «No hi haurà més converses en els pròxims dies, ni en l'àmbit de l'Eurogrup, ni entre les autoritats gre?gues i les institucions sobre propostes o plans financers», va afegir el també ministre de Finances holandès.
«Simplement esperarem al resultat del referèndum», va resumir. Una decisió de l'Eurogrup és necessària per donar el primer pas cap a un tercer programa de rescat, en concret un mandat a la Comissió Europea (CE) perquè analitzi, en col·laboració amb el Banc Central Europeu (BCE), la situació econòmica del país demandant.
L'Eurogrup, això no obstant, va optar per seguir la línia defensada públicament ahir mateix per la cancellera alemanya, Angela Merkel, de deixar passar la setmana abans de fer nous passos. «Podem esperar amb tranquil·litat perquè Europa és molt més forta que fa cinc anys, quan va començar la crisi del deute justament a Grècia», va dir Merkel en un debat extraordinari celebrat al ple del Bundestag (Cambra baixa del Parlament alemany). En canvi, el president francès, François Hollande, havia advocat per tancar un «acord immediat», com a manera d'eludir la convocatòria de la consulta popular i evitar, així, el «risc d'entrar en un període de turbulències». El mateix Tsipras va aclarir totes les especulacions sobre una cancel·lació del referèndum en un discurs televisat poc abans de l'inici de l'Eurogrup, en què va assenyalar que el Govern manté la seva recomanació als grecs que votin en contra de les últimes propostes dels seus socis. Va mostrar el seu «ferm» propòsit d'aconseguir, no obstant això, un acord, però després de dues setmanes d'intenses negociacions a tots els nivells, els socis de l'eurozona semblen decidits a esperar.
Si en l'àmbit polític s'ha decidit rebaixar l'intens ritme de negociacions de Grècia amb els seus socis i amb les institucions que abans formaven la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), la realitat econòmica eleva la pressió sobre el país hel·lè a mesura que passen els dies.
