Alexis Tsipras manté el seu doble joc amb la UE: per a alguns un salt sense xarxa. Després d'una última petició desesperada de la pròrroga del segon rescat i d'un tercer, a més d'una carta on assegura que Grècia està preparada per a l'acord que fa uns dies rebutjava, manté el referèndum i, alhora, reclama el vot massiu pel no. Davant una situació d'impagament a l'FMI d'1.550 milions la situació del país hel·lè sembla haver entrat en una espiral de bogeria difícil de comprendre. El primer ministre grec diu estar disposat a acceptar les condicions i una hora després s'escuda en l'estratègia de presentar al seu país com a víctima d'una Europa usurera i despietada. No existeix innocència al poble grec com tampoc n'hi ha en cap altre.

És més, si els pobles no són innocents, el grec és culpable per partida doble. Va evadir tots els impostos que va poder i va donar suport a successius governs corruptes dinàstics de l'esquerra i de la dreta; va falsejar les dades de la seva economia; va viure per sobre de les seves possibilitats i més tard es va deixar enganyar per Syriza tirant-se en braços de la demagògia més populista. Això consisteix a creure, per exemple, a alguns dels irresponsables dirigents neocomunistes, com el ministre de Treball i Seguretat Social, que davant el referèndum convocat i reiterat per Tsipras intenten convèncer el poble que rebutjar el pla dels seus socis no significa exactament quedar-se fora de l'euro ja que l'eurozona s'esfondraria sense la presència de Grècia, un país que, per explicar-ho d'alguna manera, té un PIB inferior al de la Comunitat de Madrid. Igual que la democràcia, els grecs van inventar també la demagògia.

Una altra cosa és que als socis, ara creditors, no els convingui ni per raons polítiques ni econòmiques la sortida de Grècia de l'euro. El deute que no pot pagar en la moneda única europea, probablement mai no aconseguiria rescabalar-se d'aquesta en dracmes, extrem que, a més, portaria als estalviadors a perdre la meitat dels seus dipòsits. El dracma, per fer un joc de paraules, suposaria un drama en molts sentits.

Hi ha els qui sostenen que si Grècia surt de l'euro es podria produir un efecte domino. Però són cada vegada més els que opinen que l'euro pot sobreviure perfectament sense els grecs i fins i tot en una situació més còmoda.

L'influent Kathimerini, diari de centredreta d'Atenes, amb edició en anglès, porta aquests dies les opinions d'un ampli conjunt d'economistes grecs, autors d'un manifest a favor del «sí». Sostenen, en primer lloc, que referèndum del 5 de juliol no és a favor o en contra d'un acord específic, sinó d'una perspectiva europea del país. Votar sí vol dir romandre a la zona euro i la Unió Europea. Per a ells, garanteix que Grècia continuarà el seu esforç per millorar l'economia i, al mateix temps, aconseguir que les seves institucions s'apropin a les dels països socis desenvolupats. El no, en canvi, tindria segons els experts nacionals efectes devastadors tant immediats com a llarg termini que ja han començat a presentar-se amb el tancament dels bancs. La conversió dels dipòsits en dracmes, insisteixen, reduiria el valor dels diners estalviats. La crisi en el sistema bancari donaria lloc a la fallida de moltes empreses i la desocupació es dispararia encara a xifres superiors de les actuals. Les pensions perdrien la meitat del seu valor amb la devaluació del nou dracma en relació amb l'euro. L'austeritat, en definitiva, seria encara pitjor que amb qualsevol acord amb els socis i afectarà als més febles.

L'escriptor Petros Márkaris, lúcid intèrpret de la realitat social del seu país, va escriure a L'espasa de Damócles com Grècia no ha deixat de fer-se mal i com els grecs són els principals causants de la seva tragèdia. «La il·lusió de la riquesa els va fer ser més individualistes i ara se senten desbordats i deprimits».

En grec, hi ha dues paraules per definir aquest estat de les coses: fakelaki i rousfeti. La primera són els suborns, la segona els favors polítics. Aquests últims han prevalgut en tots els àmbits, des de l'educació a contractar polèmiques operacions immobiliàries amb monjos ortodoxos.

L'enfonsament fa temps que va començar a produir-se a Grècia obligada ara pels recentment triats governants a decidir sobre el seu futur en una situació dramàtica, per no dir extrema.