El Fons Monetari Internacional (FMI) va indicar ahir que la necessitat de finançament de Grècia entre 2015 i 2018 es xifra en 50.000 milions d'euros, per la qual cosa fins i tot amb el pla presentat pels creditors internacionals requeriria 36.000 milions d'euros més dels socis europeus.

En una anàlisi publicada ahir, el Fons considera el deute de Grècia «insostenible» i assegura que la situació ha empitjorat des de l'arribada al Govern del primer ministre esquerrà Alexis Tsipras, en rebaixar-se, en opinió de l'organisme, els objectius fiscals i ralentir-se l'aplicació de reformes estructurals.

«Si el programa (de 2012) s'hagués aplicat com es presumia, no hauria estat necessària un major alleujament de deute», diu la institució financera internacional.

El document a més redueix les previsions de creixement econòmic per a Grècia aquest any del 2,5% al 0% i empitjora les seves perspectives sobre el deute que prèviament havia situat en una tendència a la baixa des de l'actual 175% del producte interior brut (PIB) fins al 128% en 2020, i que ara veu en el 150% per a aquesta data.

«Canvis molt significatius en les polítiques i la perspectiva des de l'inici de l'any han provocat un alça substancial de les necessitats de finançament», afegeix el document.

Mentrestant, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va afirmar que el seu govern arribarà a un acord amb els creditors dimarts que ve, sigui quin sigui el resultat del referèndum del diumenge, doncs va assegurar que engegarà els procediments necessaris i fins i tot va deixar entreveure que podria abandonar el seu càrrec.

En una entrevista en la televisió grega Antena, Tsipras va assenyalar que en cas de guanyar el «No» en la consulta, com demana el seu Govern, hi haurà una «solució sostenible» per al país.

Els grecs estan cridats a les urnes diumenge per decidir si accepten o no la proposta dels creditors a canvi del desemborsament del rescat.

«Aquest acord pot ser el mal acord que ens van proposar o un de millor. Com més fort sigui el "no" millor serà l'acord», va recalcar.

En cas contrari, si finalment s'imposa el «Sí», el cap del Govern hel·lè va subratllar que engegarà «els procediments previstos per la Constitució» perquè la proposta de les institucions (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) sigui llei.

En aquest escenari, Tsipras va destacar que no posarà la seva «cadira» per sobre dels «interessos de la nació», deixant entreveure que podria dimitir.

«El que puc garantir als ciutadans és que mai mentiré i que no vaig tenir temps per enamorar-me del càrrec de primer ministre», va asseverar. Tsipras, que no va concretar quan obriran els bancs, tancats des del dilluns quan es va imposar un corralito, va remarcar que la «prioritat absoluta» de l'Executiu és «salvaguardar els dipòsits de la gent i aconseguir un acord al més aviat possible».