Els catalans dediquen més de la meitat dels recursos obtinguts per la seva feina a complir les seves obligacions tributàries. Això és el que sosté un informe publicat aquesta setmana pel Think Tank Civismo, una entitat d'inspiració neoliberal que defensa una rebaixa de la pressió fiscal.

Aquest estudi, denominat Dia de l'Alliberament fiscal 2015, explica que els treballadors catalans comencen a treballar en exclusiva "per a ells mateixos" a partir d'avui, el 5 de juliol. Són dos dies menys que l'any passat com a conseqüència de la reforma estatal de l'IRPF.

Catalunya se situa com la comunitat autònoma amb més càrrega fiscal. Els seus ciutadans han de treballar una setmana més que els de La Rioja, Navarra i el País Basc per complir amb les seves obligacions fiscals.

Entre els motius que expliquen aquestes diferències hi ha el fet que Catalunya és de les poques autonomies que no va modificar el tram autonòmic de l'IRPF. D'aquesta manera, l'impost sobre la renda (el tram estatal més l'autonòmic) va des del 22% al 49%. A Catalunya, el treballador mitjà està pagant 3.395 euros en concepte d'IRPF, 120 euros més que la mitjana estatal.

A més, Catalunya segueix aplicant el "cèntim sanitari", amb el recàrrec màxim de 4,8 cèntims per litre, manté l'Impost sobre el Patrimoni (aplica tipus impositius que van del 0,21% al 2,75%) i compta amb un impost de béns immobles superior a la mitjana.

D'acord amb l'informe de Civismo relatiu a 2015, un treballador espanyol amb un sou anual de 24.400 euros bruts necessitaria 182 dies per poder complir les seves obligacions fiscals (2 menys que el 2014), dels quals 102 dies serien per pagar les cotitzacions a la Seguretat Social, 38 per a l'IRPF, 25 per a l'IVA, 11,5 per a impostos especials i 5,5 per altres tributs.

L'estudi aclareix que aquests 182 dies suposarien 15.775 euros per pagar tributs en un lloc de treball el cost laboral real ascendeix a 31.696 euros, ja que una part d'aquestes cotitzacions les paguen les empreses. A més, l '"esforç fiscal" que es requereix a Espanya creix amb el salari brut, de manera que el Dia de l'Alliberament Fiscal per una renda de 15.500 euros anuals se situaria el 8 de juny, mentre que un treballador amb ingressos de 40.000 euros acabaria de pagar els seus impostos i cotitzacions el 7 de juliol.

No passa el mateix en el cas dels treballadors amb salaris de 100.000 euros. En tenir un límit les cotitzacions a la Seguretat Social, el denominat "dia de l'alliberament fiscal" d'aquest grup d'assalariats s'avança a l'1 de juliol, sis dies abans que els de 40.000 euros.

Com a Suècia o Finlàndia

En la seva anàlisi de la fiscalitat del treball s'observa com la renda mitjana espanyola està gravada al mateix nivell que a Suècia o Finlàndia, tot i que el sou mitjà d'aquests països és un 70% superior. En canvi, Dinamarca, Luxemburg, Regne Unit, Noruega o Irlanda són altres països que, amb nivells de renda mitjana molt superiors a l'espanyola, tenen uns tipus impositius molt més reduïts: entre el 28% i el 38%, respectivament.