Leopoldo Rodés, fundador de l'IEF

14.07.2015 | 15:06

Encara atordit per la terrible notícia de la seva mort en accident de trànsit, escric aquestes línies en el pont aeri que tantes vegades havíem compartit. La pèrdua de Leopoldo és una veritable tragèdia per als que vam tenir la sort de conèixer-lo.
Per l´IEF és una pèrdua irreparable. El 1992, juntament amb altres empresaris, en va ser fundador i el principal impulsor, a més del seu primer president. Des de llavors ha estat membre de les successives Juntes Directives, alhora que president d'honor.
Però Leopoldo ha estat més que tot això, ha estat l'ànima de l'Institut des de la seva fundació.
Sempre explicava que la nostra associació havia nascut per cobrir una necessitat que no podia ser satisfeta des de la CEOE. No volíem una patronal d'empreses familiars, sinó una entitat associativa, representativa i qualificada que defensés i fomentés els interessos de les empreses familiars coadjuvant a la seva millora i superació constant.
Els fundadors van encertar de ple i la seva obra compleix els 23 anys excedint amb molt les seves previsions d'èxit més optimistes. Lamentablement no podrà assistir al nostre proper Congrés Nacional d'octubre, que tanta il·lusió li feia i en el programa del qual va col·laborar activament fins l'últim dia. I això és així literalment, fins ahir mateix.
Des del primer moment, va posar al servei de la nostra institució els seus millors esforços i les seves extraordinàries qualitats humanes i professionals. Al llarg de la meva carrera professional no he conegut a ningú que reunís tantes virtuts. Destacaven la seva capacitat de diàleg i la seva sensibilitat, que unides a la seva enorme generositat i encant personal produïen un resultat positiu en els seus interlocutors.
La seva carrera professional com a empresari familiar és extraordinària i plena de fites assolides que resultaria prolix enumerar, però jo destacaria una fita no material però igualment important: el seu encert en incorporar la segona generació, tasca complexa, preocupació recurrent i fonamental en l'empresa familiar, que en aquest cas li va ser facilitada en gran mesura per la qualitat humana i professional dels seus descendents.
Descansi en pau el meu amic Leopoldo, tot un senyor, la generosa hospitalitat del qual el convertia en el perfecte amfitrió i que quedarà per als annals. Descansi en pau el promotor infatigable dels Jocs Olímpics de Barcelona, que tant m'ha ensenyat i que tant enyoraré. A la seva vídua, Ainhoa Grandes, que tant estimem, als seus fills i néts i a tota la família, el nostre emocionat condol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema