De Guindos perd la pugna per presidir l'Eurogrup fins al 2017

Els ministres d'Economia de l'eurozona aposten per la continuïtat de Jeroen Dijsselbloem

14.07.2015 | 15:06
Dijsselbloem i De Guindos ahir en la reunió de l´Eurogrup.

Espanya no va aconseguir ahir recuperar part del pes perdut en els càrrecs directius de la Unió Europea (UE) durant els últims anys, després que l'holandès Jeroen Dijsselbloem s'imposés a l'espanyol Luis De Guindos per ocupar el càrrec de president de l'Eurogrup els pròxims dos anys. «Espanya mereix tenir més representació», va assegurar De Guindos després de conèixer-se el resultat de l'elecció, alhora que va destacar que el país comptava en qualsevol cas amb el reconeixement dels seus socis i va recalcar la millora de la situació econòmica tres anys després d'haver hagut de sol·licitar ajuda per sanejar la seva banca. Dijsselbloem va aconseguir revalidar-se en el càrrec que ocupa des de 2013, després de superar les seves primeres ensopegades al capdavant del fòrum que reuneix els ministres d'Economia i Finances de l'Eurozona i forjar una reputació de defensor d'una línia estricta, d'acord amb les postures defensades per Alemanya.
El socialdemòcrata holandès ha tingut un paper molt destacat en la crisi grega, en què ha quedat palesa la seva falta de sintonia amb l'anterior ministre de Finances grec, Yanis Varufakis, però per la qual s'ha guanyat els elogis d'altres socis com el finlandès Alexander Stubb o l'eslovac Peter Kazimir. «L'acord (amb Grècia) s'ha aconseguit gràcies a Dijsselbloem», va dir el comissari europeu d'Afers Econòmics i Financers, el socialista Pierre Moscovici, que va destacar que el seu treball al capdavant del fòrum era «intel·ligent i eficaç». De Guindos, per la seva banda, va ser reconegut com el ministre que havia comandat la sortida d'Espanya de la recessió i la seva tornada a un creixement que la situava al capdavant de les grans economies europees, amb una alça del seu PIB del 2,8% aquest any, segons les previsions considerades per la Comissió Europea.

Els objectius
Espanya esperava recuperar part del terreny perdut respecte a altres països, tenint en compte que es tracta de la cinquena economia de la Unió Europea, en el repartiment de càrrec comunitaris, especialment després de la sortida de José Manuel González-Páramo del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) el 2012. Després de catorze anys de presència espanyola al comitè, la cadira de González-Páramo va anar a parar a mans del luxemburguès Yves Mersch, una decisió a la qual Espanya no va donar suport en sentir-se «infrarepresentada», en paraules del mateix De Guindos. El país tampoc va donar el seu vot a Dijsselbloem al gener de 2013, quan va ser elegit president de l'Eurogrup, pel mateix motiu.
Un altre destacat mandatari espanyol va ser, fins al 2009, Javier Solana, que va arribar a ocupar el càrrec d'alt representant de la Unió Europea, que després va passar a mans de la britànica Catherine Ashton i ara ostenta la italiana Federica Mogherini. La sortida el 2014, després de vuit anys, de l'espanyol Joaquín Almunia de la Comissió Europea marca també un pas enrere, ja que el polític socialista va liderar les potents carteres d'Afers Econòmics i de Competència, així com una vicepresidència de l'Executiu comunitari.
A més, l'exministra de Foment Magdalena Álvarez va ocupar una de les vuit vicepresidències del Banc Europeu d'Inversions (BEI) fins que va haver de dimitir l'any passat en ser imputada en el cas dels ERO d'Andalusia.
Després de la trobada d'ahir, Dijsselbloem va expressar la seva satisfacció pel suport dels seus socis i va destacar que, si bé no hi havia una regla escrita de repartiment de càrrecs en la Unió, era comprensible la reclamació espanyola a la vista del seu pes en el club comunitari. «No crec que tinguem una mena de regla de compensació a la Unió», va sostenir l'holandès, que va indicar que, en la seva opinió, li semblava vàlid que Espanya, com a país gran, reclamés estar representada en les funcions més altes de les institucions. Dijsselbloem també va ressaltar la «càlida» felicitació que havia rebut de De Guindos. «He treballat amb Luis en els últims dos anys i mig molt estretament, tenim el mateix tipus d'agenda a casa, hem tingut profundes crisis econòmiques als nostres països (...) Estic segur que continuarem fent-ho i absolutament res s'interposarà en el camí », va afegir.
Per la seva banda, De Guindos va comentar que havia comunicat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el resultat de l'elecció i que tots dos compartien la mateixa anàlisi respecte d'això. «A la vida, aquest tipus de qüestions, el que han de fer, és que un mateix lluiti encara més», va dir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema