Els arquitectes gironins visen un 5% més de projectes d'habitatge fins al juny

Asseguren que el comportament és "molt estàtic" i constaten la falta de projectes de gran dimensió a Girona

20.07.2015 | 15:07
Els projectes de construcció registren un lleuger creixement.

Els arquitectes gironins han visat 294 habitatges en el primer semestre de l'any, xifra que suposa un increment del 5% respecte el mateix període del 2014 i d'un 18% respecte el segon semestre del 2014. El visat que expedeix el Col·legi d'Arquitectes és un pas previ a l'inici de qualsevol obra, el que suposa un indicador avançat per al sector de la construcció.

Si tenim en compte tots els usos (habitatge, industrial i comercial), a la Demarcació de Girona, el primer semestre d'aquest any s'ha visat una superfície de 192.082 metres quadrats, que representa un increment aproximat del 8% respecte el darrer semestre del 2014.

Segons el Col·legi d'Arquitectes, "es tracta d'un comportament molt estàtic si tenim en compte els nivells mínims dels que venim". Si la comparació la fem interanual, el creixement ésnegatiu per efectes d'una operació puntual de més de 50.000 metres quadrats visada el primer semestre del 2014.

Un 47% de la superfície visada a tot Catalunya correspon a projectes grans, en concret hi ha 80 projectes de més de 3.000 metres quadrats de superfície cada un d'ells. Cal destacar que un 20% de la superfície visada correspon a 13 projectes de més de 10.000 metres quadrats cada un.
En canvi a les comarques gironines el percentatge de projectes grans de més de 3.000 metres es redueix al 14% sobre la superfície total visada, concentrats en 3 projectes d'obra nova i 1 expedient de reforma-rehabilitació.

En el conjunt de Catalunya, la superfície visada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha crescut un 39% respecte el mateix període de l'any anterior. Les activitats de construcció i gran rehabilitació previstes durant el primer semestre de 2015 assoleixen els 1.441.685 metres quadrats, uns 400.000 més que el primer semestre de 2014.

El degà del COAC, Lluís Comerón, va constatar que aquestes dades són la "consolidació d'una primera tendència a l'alça" però va matisar que "el sector segueix gairebé en parada tècnica". Encara que es mantingués aquest creixement del 39%, fins al 2020 no s'arribaria als nivells d'edificació del 1994, en què el sector de la construcció es trobava en ple període d'estancament.

El creixement interanual del 39% de la superfície visada és "més circumstancial que estructural", va destacar Comerón, ja que el 47% d'aquesta correspon a projectes grans.

El fet que l'augment de la superfície provingui de projectes grans i poc nombrosos fa que el creixement sigui "gairebé indetectable" per les mitjanes i petites empreses així com els professionals, segons Comerón, que ha afegit que per ells aquest augment "no està contribuint a la recuperació".

La demarcació de Barcelona, sense incloure'n la capital, és la zona amb més augment de superfície visada. En aquesta zona el creixement és d'un 60% amb més de 720.000 metres quadrats.

En canvi, a la ciutat de Barcelona s'ha produït un descens global del 9% ja que l'augment significatiu va succeir el segon semestre del 2014, quan es van visar molts projectes grans, de més de 10.000 metres quadrats.

En el primer semestre, però, sí han augmentat els d'entre 3.000 i 10.000 metres quadrats. Un altre aspecte de la ciutat de Barcelona és que una part important de la superfície visada -un 25%- respon a que s'inicien projectes que s'havien planificat abans de l'octubre del 2011 i es reprenen després de quatre anys.

La resta de territoris -Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre- tenen un component encara molt estàtic i poc significatiu.
Comerón va afirmar que "el punt d'inflexió" que porta al creixement "és molt heterogeni en termes de territori". Girona, Tarragona i l'Ebre encara estan en aquest punt d'inici lleu del creixement mentre que a Lleida encara no s'hi ha arribat, a diferència de Barcelona, ciutat en què es va passar el punt d'inflexió fa aproximadament un any i de la demarcació barcelonina, on es va produir fa uns sis mesos.

Tant l'obra nova com la gran rehabilitació -és a dir projectes de rehabilitació que impliquen canvis d'usos, afecten l'estructura de l'edifici o la configuració de la façana- han augmentat però l'obra nova és la que més ho fa. En termes absoluts representa 884.000 metres quadrats davant dels 511.000 de gran rehabilitació. En relació als usos, creix de forma més important el visat a superfícies d'habitatge que de no habitatge, i dins d'aquesta última es recupera la construcció comercial i industrial.

Malgrat el repunt que indiquen les dades, el COAC es mostra poc esperançat pel que fa al manteniment de les xifres de millora. Comerón va constatar que "si no es prenen mesures que accelerin aquest creixement" el sector seguirà "sense poder aportar la part que li toca a una economia normalitzada" ja que segueixen "gairebé en parada tècnica".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema