Acord sobre el tercer rescat a Grècia, que ja ha estat aprovat pel Parlament grec i que ha permès, en primer terme, que el Govern grec rebi una ajuda d'uns 7.000 milions de liquiditat, per tal de cobrir les necessitats financeres de curt termini. L'acord representa assumir un paquet d'ajust fiscal rellevant, que inclou ajustos en les pensions, increment de l'IVA, revisió del sistema de negociació col·lectiva, mesures per liberalitzar l'economia i reduccions de la despesa pública, altres mesures com la privatització d'uns 50.000 d'actius públics s'han postposat. L'acord permet a Grècia iniciar les negociacions per rebre fins a 86.000 milions d'euros, mentre que l'incompliment dels acords representaria la sortida immediata de Grècia de l'àrea de l'euro. La meva valoració personal és que no és un acord just ni coherent, i s'ha tornat a retardar el principal problema de Grècia, que no només és la liquiditat o la insolvència dels propers anys, a què es dóna resposta una tercera vegada amb el rescat plantejat, sinó que novament la negociació respecte a la insostenibilitat del deute grec, on caldria una quitança de l'entorn d'un terç del total de la deute, tal com ha reconegut el mateix FMI en diversos informes. Per tant, el plantejament de solució dels problemes per part de les autoritats europees em sembla, novament incoherent amb la realitat econòmica del país, i les seves expectatives, i penalitzarà la ja molt perjudicada economia grega.

D'altra banda, em sembla molt rellevant que en l'acord s'expliciti la sortida de Grècia de l'euro en cas d'incompliment, el que representa el primer pas per a la sortida del país hel·lè, ja que els resultat dels dos rescats anteriors demostren la poca efectivitat de les mesures proposades per part de la Troika, a l'hora de la incapacitat dels diferents governs d'assolir els compromisos establerts.

En paral·lel el BCE ha incrementat la línia de liquiditat d'emergència als bancs grecs, de de 900 milions d'euros mensuals, el que podria permetre l'obertura dels bancs durant la setmana, si bé es preveu que les restriccions respecte al reintegrament i moviments de capital s'eliminin de manera progressiva.

A Espanya, la principal noticia econòmica de la setmana ha estat la millora de les exportacions fins al mes de maig, que s'incrementen d'un 4,3%, per sobre de les importacions que creixen d'un 3%, el que ha permès reduir el dèficit comercial d'un 9,3%, de 9.434 milions d'euros acumulats fins al maig. Aquesta millora de les exportacions també es reflecteix amb les comandes de la indústria que repunta el mes de maig fins al 3,3% i amb un creixement anual superior al 5%. Pel contrari, l'activitat del sector serveis modera el seu avenç al maig, d'un 0,3%, malgrat que manté un dinamisme important en termes anuals, amb un avenç d'un 4,1%.

El conjunt d'indicadors del primer semestre de l'any consoliden una visió molt més favorable de l'economia espanyola de la prevista, i permeten anticipar un creixement per sobre del 3% en el conjunt de ?l'any, tal com reflecteixen les projeccions dels diferents analistes. L'únic aspecte no tan favorable és l'evolució del deute públic, que malgrat que ja estava anticipat, al mes de maig el deute repunta fins al 97,4% del PIB, que es preveu que finalitzi l'any propera al 100%.