Un total de 7.319 persones a Girona van abandonar el seu lloc de residència per trobar feina en una altra província en el primer trimetre de l'any. Són dades d'un informe de Randstad que constata que Girona és un territori emissor de força laboral. La proximitat de Barcelona té molt a veure amb aquesta circumstància, ja que la capital catalana, com passa amb Madrid, acull grans empreses que atreuen molts treballadors de les províncies properes.

Catalunya i Espanya tenen poca tradició de mobilitat geogràfica. Però cada vegada hi ha més treballadors que són forçats per l'empresa a canviar de ciutat per poder conservar la feina. En els darrers anys hem vist casos com els de centenars de treballadors de Caixa Girona quan l'entitat va ser absorbida per La Caixa.

La legislació laboral assenyala que si un treballador es nega a desplaçar-se a un altre centre de treball, l'empresari el pot acomiadar amb la indemnització mínima, sempre que justifiqui el motiu del trasllat, ja sigui per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

En el conjunt de l'Estat, els contractes que impliquen la mobilitat geogràfica dels treballadors han aconseguit en el primer trimestre de l'any la seva xifra més alta des de 2010, segons l'anàlisi de Randstad, elaborada a partir de les dades publicades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal.

L'informe estableix que es van signar més de 487.000 contractes a tot Espanya que suposaven mobilitat en els tres primers mesos de 2015, 43.000 més que el 2014 i 140.000 més que en 2013 durant el mateix període.

Precisament el 2013 va ser l'any que va registrar el menor volum de contractacions d'aquesta classe des de 2010.

Així mateix, l'estudi mostra que el 12,1% de les contractacions van comportar el canvi de província del professional durant el primer trimestre de 2015, una xifra que va descendir 0,4 punts percentuals respecte al mateix període de 2014.

Per sexes, l'anàlisi assenyala que existeixen "pronunciades variacions" entre homes i dones, així el 14,3% del total de les contrac?tacions va implicar el canvi de província en homes, davant del 9,3% en dones.

Per comunitats autònomes, l'estudi destaca que 11 de les 17 regions espanyoles són emissores de treballadors, és a dir, surten més professionals a altres comunitats dels que hi entren a treballar. Entre aquestes es troben Castella-la Manxa, Castella Lleó i Andalusia amb saldos negatius de -18.400 treballadors, -8.200 i -7.900 , respectivament.

Entre les comunitats receptores de professionals, destaca Madrid, amb un saldo de 45.200 treballadors, seguida de Catalunya amb 6.700 i Múrcia, amb 5.300 en el primer trimestre de l'any.

D'altra banda, l'informe subratlla que 16 províncies reben més treballadors dels que emeten i que a més de Madrid; Barcelona i Huelva són les dues úniques províncies amb saldos positius superiors als 10.000 empleats.

Les províncies que més professionals emeten són Cadis i Toledo, amb saldos de -11.100 i -9.200 treballadors, respectivament.

L'anàlisi també mostra que a Guadalajara, Toledo i Conca, més del 25% de les contractacions va implicar desplaçaments geogràfics, fins al punt que són les províncies on els treballadors mostren més mobilitat, enfront de Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Badajoz, on hi ha menys entre els empleats.

Per sectors, l'estudi revela que el sector serveis registra sis de cada deu contractes amb mobilitat a una altra província (58,2 %), amb més de 283.800 contractacions, seguit de l'agricultura, la construcció i la indústria, amb el 22,6 %, el 10,3% i el 8,8%, respectivament.