Catalunya és la tercera comunitat, per darrere de Madrid i Navarra, amb els béns i serveis més cars d'Espanya, amb un cost de la vida que és un 8,5% més elevat que la mitjana espanyola. De fet, viure a Catalunya és pràcticament un 30% mérs car que fer-ho a Extremadura.
Així ho revela un estudi elaborat per quatre investigadors catalans que analitza les paritats de poder adquisitiu (PPA) en les diferents comunitats autònomes amb dades del 2012.
Partint de la base que 100 és la mitjana espanyola, Madrid, amb un índex de preus de 114,5 punts, Navarra (110,6), Catalunya (108,5) i el País Basc (107,7) són les comunitats amb un cost de la vida més elevat del país.
En la banda oposada se situen les comunitats de Castella-la Manxa (88), Astúries (87,9), Castella i Lleó (84,8), Canàries (83,1) i Extremadura (80,3), on l'índex de preus és entre un 12 i un 20% més baix que la mesura estatal.
Si es té en compte la capacitat tributària de les administracions, és a dir, la seva aportació al sistema de finançament de règim comú -aquí no entren ni Navarra ni el País Basc-, la classificació l'encapçalen Madrid, amb 2.574 euros per càpita, Balears (2.347) i Catalunya (2.253)
No obstant això, aquestes dades són totalment diferents, especialment pel que fa a Catalunya i Madrid, si s'analitzen els resultats del model de finançament aplicant les estimacions de PPA, segons va destacar el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, durant la presentació de l'estudi.
En aquest cas, Catalunya passa a ocupar la catorzena posició, mentre que Madrid, que encapçalava l'anterior classificació, passa a situar-se en quinzè lloc, l'últim per la cua.
Segons Mas-Colell, aquestes dades posen de manifest que Catalunya i Madrid tenen «punts d'interès comú» i que poden mantenir «posicions similars» de cara a la negociació de l'actual model de finançament.
Per això, es va mostrar disposat a col·laborar amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, per abordar aquesta millora del model de finançament.
El conseller va subratllar, en qualsevol cas, que Catalunya ha estat reclamant durant anys i de forma sistemàtica un nou model de finançament, encara que ara ja no «insisteix» en el tema, perquè creu que no és el moment idoni per emprendre aquesta reforma, amb les eleccions generals a tocar.
«Crec que és un tema que s'ha de parlar després de les eleccions», va assenyalar Mas-Colell, que va lamentar una vegada més la desigual redistribució de recursos de l'actual model de finançament.
El conseller va defensar la importància i el rigor del treball acadèmic presentat avui i va incidir que el Govern espanyol mai no calculat oficialment les paritats de poder adquisitiu.
«El tema del poder adquisitiu l'hem deixat massa de banda i hem tendit a acceptar que fos un tema tabú», va comentar Mas-Colell, que va atribuir aquesta situació a la «por política» a les comparacions entre comunitats autònomes.
Va subratllar, en aquest sentit, que la Generalitat utilitzarà aquest i altres estudis per defensar un millor tracte per a Catalunya en la negociació del nou model de finançament autonòmic.
