El Govern espanyol va xifrar en 7.439 milions d'euros el dèficit fiscal de Catalunya el 2012, un 3,75% del PIB. Així, Catalunya va aportar 8.578 milions en impostos i en va rebre a canvi 1.139, segons els comptes públics territorialitzats publicats aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda, un càlcul similar al de les balances fiscals realitzat amb el mètode de càrrega-benefici. Cada català va aportar de mitjana 1.134 euros i va obtenir-ne a canvi 151, de manera que el dèficit és de 984 euros per persona. Catalunya és la segona comunitat amb un dèficit més elevat per darrere de Madrid (19.015 milions d'euros). Andalusia en canvi és la més beneficiada, amb un superàvit de 8.531 milions d'euros.

A més de Catalunya i Madrid, també tenen dèficit fiscal el País Valencià (1.453 milions, un 1,48% del PIB) i les Illes Balears (1.330 milions d'euros, un 5,08% del PIB).

La resta reben més del que aporten. Andalusia té un superàvit de 8.531 milions d'euros, un 6,02% del seu PIB. La segona més beneficiada és Galícia, amb un saldo positiu de 3.946 milions d'euros, un 7,21% del PIB. Segueixen les Illes Canàries, amb un superàvit de 3.479 milions, un 8,58% del PIB; Castella i Lleó, amb 2.933 milions, un 5,42% del PIB; Extremadura, amb 2.655 milions, un 15,6% del PIB; Castella-La Manxa, amb 2.291 milions, un 6% del PIB; Astúries, amb 1.828 milions, un 8,4% del PIB; el País Basc, amb 1.562 milions, un 2,43% del PIB.

Tot seguit hi ha Ceuta i Melilla, amb 721 milions de saldo positiu que suposen una quarta part del seu PIB, un 24,49%; l'Aragó, amb 509 milions, un 1,54% del PIB; Navarra, amb 371 milions, un 2,09% del PIB; Cantàbria, amb 270 milions, un 2,19% del PIB; Múrcia, amb 98 milions d'euros, un 0,36% del PIB; i la Rioja, amb 42 milions, un 0,54% del PIB.

Si es té en compte el saldo per càpita, hi ha quatre comunitats que tenen dèficit. La primera és Madrid, on cada ciutadà aporta 2.927 euros més dels que rep; la segona és Balears, amb un dèficit per persona de 1.192 euros i la tercera és Catalunya, amb un saldo negatiu per càpita de 984 euros. Per últim, al País Valencià el dèficit fiscal per persona és de 284 euros.

A l'altre extrem, cada habitant de Ceuta i Melilla obté 4.336 euros més dels que paga en impostos. El superàvit és de 2.401 euros per persona a Extremadura i de 1.704 euros a Astúries. A les Canàries cada ciutadà té un superàvit de 1.642 euros; a Galícia, de 1.423 euros; a Castella i Lleó, de 1.158 euros; a Castella-La Manxa, de 1.085 euros; a Andalusia, de 1.010 euros; al País Basc, 713; a Navarra, 576; a Cantàbria, 456; l'Aragó, 377; la Rioja, 131. Per últim, cada murcià rep de mitjana 66 euros més dels que ha aportat.

Dos mètodes de càlcul

Hi ha dues maneres de calcular les balances fiscals. Els càlculs del Ministeri d'Hisenda segueixen la metodologia desenvolupada per l'acadèmic Àngel de la Fuente, que es basa en el mètode de càrrega benefici. Aquest mètode computa com a benefici per a les autonomies aquells equipaments que tenen seu a Madrid o en altres territoris però que tenen una repercussió sobre els ciutadans de l'autonomia. Així, per exemple, considera que el Museu del Prado aporta un benefici per a la resta de territoris, no només per Madrid. En canvi, el mètode del flux monetari, que és el que fa servir la Generalitat per calcular les balances fiscals, només té en compte la despesa que es fa directament en el territori català.

Així, segons els comptes públics territorialitzats del ministeri d'Hisenda elaborats amb el mètode càrrega-benefici, el 2011 Catalunya va tenir un dèficit de 8,455 milions d'euros, un 4,35% del PIB. Segons el mètode del flux monetari de la Generalitat, el 2011 el dèficit fiscal va ser de 15.006 milions i el 7,7% del PIB, gairebé el doble que la xifra del ministeri.