La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat amb 171 milions d'euros a 21 empreses del mercat de la distribució, comercialització i prestació de serveis postventa d'automòvils de tot l'estat espanyol i dues consultores per actuar com un càrtel mitjançant l'intercanvi d'informació entre el febrer del 2006 i l'agost del 2013. Segons la Comissió, aquesta pràctica ha impedit als consumidors disfrutar de majors descomptes.

La CNMC considera provat que les empreses sancionades van infringir l'article 1 de la Llei de Defensa de la Competència (LDC) i l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) a través de «l'intercanvi sistemàtic d'informació confidencial i comercialment sensible, tant actual com futura» en les àrees de gestió empresarial, postvenda i marketing. Concretament, en l'àmbit de gestió empresarial, es va compartir de forma il·lícita dades sobre el transport i la comercialització de vehícles distribuïts per les empreses integrants del denominat «Club de marques»; mentre que les conegudes com a «Jornades de Constructors» van servir per intrecanviar dades de l'àrea de màrqueting.

En una nota de premsa, la Comissió afirma que la ocultació i el secretisme dels intercanvis va ser possible gràcies a la participació de les consultores Urban Science y Snap-On i informa que la investigació i la sanció de les conductes ha estat possibles gràcies a Seat i les empreses que formen part del seu Grup (Volkswagen, Audi i Porsche), que van delatar el càrtel i que han estat eximides de pagar la multa.

La quota de mercat conjunta de les marques expedientades suposa gairebé el 91% de la distirbució d'automòvils a Espanya i inclou pràcticament totes les marques generalistes i alguna de gamma alta. Les automovilístiques més castigades són General Motors España (22,827 milions), Ford España (20,234 milions), Renault España Comercial (18,203 milions), Peugeot España (15,722 milions), Automòviles Citroën España (14,768 milions) i BMW Ibérica (8 milions), a més de les consultores Urban Science i Snap-on Bussiness Solutions amb 70.039 i 52.785 euros de multa, respectivament.

Perjudici per als compradors

La conducta d'aquestes automovilístiques ha provocat, segons la CNMC, efectes perniciosos sobre la competència efectiva en el mercat. L'organisme afirma que el fet de conèixer la política comercial de les competidores s'ha traduït en «menors descomptes i un menor esforç per distingir-se de les empreses amb serveis de més qualitat».

La Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), per la seva banda, anima als afectats a reclamar per vía judicial els danys i perjudicis suferts a causa de les males pràctiques de fins a 147 concesioanris. Aquests danys fan referència al descompte que els compradors no van poder disfrutar al comprar el vehicle degut al falsejament de la competència.

El sector amb més multes

Els sectors de l'automòbil, residus urbans i làctic són els que han rebut les sancions més altes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

La multa més alta que ha imposat la CNMC en la seva història va ser la d'ahir a la indústria del motor (171 milions d0euros). La segona major multa, de 98,2 milions d'euros, va ser per a 39 empreses i tres associacions de gestió, per repartir-se el mercat de residus i sanejament urbà.

En tercera posició del rànquing hi ha la de 88,2 milions d'euros per a diverses empreses de la indústria làctica per conductes restrictives al mercat de la llet crua.

En quarta figuren els 57,7 milions a 18 empreses dels mercats de fabricació de paper i de cartró ondat i l'associació sectorial de fabricants per acordar preus i repartir-se clients; en cinquena els 41,1 milions d'euros a 95 concessionaris d'automòbils Audi, Volkswagen i Seat, dues empreses consultores i dues associacions del sector per fixació de preus i condicions comercials..

La sisena plaça d'aquesta classificació és pels 32,4 milions fixats diversos operadors de productes petrolífers per arribar a acords i intercanviar informació i la setena, de 25,7 milions, per Telefónica Móviles per determinats compromisos de permanència.

Tanquen, el els 22,8 milions a Repsol i diverses de les seves empreses abanderades per pràctiques contràries a la competència, els 18,4 milions a Nuclenor pel tancament sense autorització de la Central Nuclear de Santa María de Garoña i els 15,5 milions a Telefónica i DTS (Digital+) per la comercialització dels drets audiovisuals del futbol.