El creixement de l'economia no ha aconseguit que la redistribució de la riquesa sigui més eficient. Segons dades fetes públiques ahir per l'Idescat el risc de pobresa va augmentar 1,1 punts l'any 2014 a Catalunya situant-se en el 20,9% de la població catalana. És una taxa lleugerament inferior a la mitjana espanyola (22,2%) però molt supeior a la de la de la Unió Europea dels 28 (16,6%).

El llindar d'ingressos anuals en què es considera que una persona entra en l'àmbit de risc de pobresa se situa l'any 2014 en 9.767 euros nets anuals per a les llars d'una persona, un 3,7% més que ?l'any anterior, i de 20.512 euros per a una llar formada per dos adults amb dos infants.

La renda mitjana anual de les llars catalanes va ser de 30.407 euros al 2013, el que representa 4.253 euros més que la del conjunt d'Espanya (26.154 euros). En relació amb l'any anterior, la renda mitjana neta anual per llar va caure una dècima, mentre que per persona va augmentar vuit dècimes.

L'estudi també remarca que un 67% de les llars catalanes van rebre transferències del sistema de protecció social i que això té un «impacte important» en la distribució de la renda. Les pensions de vellesa i supervivència són les prestacions més importants i es paguen a més d'1.073.000 llars. Així, la tasca de risc de pobresa abans de qualsevol tipus de transferència social és del 46,4% i passa al 29% després d'abonar aquestes prestacions.

En aquest sentit, fonts del Govern han destacat que «les polítiques socials funcionen» i que «gràcies a això hi ha molta gent que deixa d'estar en aquest llindar». De fet, les mateixes fonts remarquen que l'estudi de l'Idescat correspon a les dades del 2013 i que en el proper informe milloraran perquè «recolliran la millora econòmica que Catalunya lidera».

Pel que fa la taxa AROPE, que a més del risc de pobresa el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de treball molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa, se situa en el 26%, 1,7 punts més que l'any anterior. A Espanya, aquesta taxa d'enfila fins el 29,2%. La taxa del 26% és la proporció de la població que o està per sota el llindar de risc de pobresa (20,9%) o viu en llars amb baixa intensitat de treball (12%) o viu en llars amb privació material severa (6,3%).

La principal privació material l'any passat va ser la de no poder fer almenys una setmana de vacances l'any, concretament afecta un 42,6% del total de la població, un punt menys que l'any anterior. La segueix, molt a prop, no poder fer front a despeses imprevistes (41,1%, 1,1 punts més), seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, percentatge que es manté respecte a l'any anterior.