Els més de 400.000 nous llocs de feina que es van generar durant el segon trimestre d'aquest 2015 són majoritàriament temporals, molts d'ells associats a la "forta estrebada del turisme", que repercuteix sobretot sobre el sector més jove de la població en edat laboral. Una anàlisi de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) basant-se en les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de l'any posa de manifest que en regions com Andalusia o Balears l'ocupació neta està gairebé completament associada al turisme, un sector amb una gran estacionalitat l'activitat del qual es concentra especialment a l'estiu.

L'altra cara de la moneda és el País Basc, l'única regió en la qual s'ha produït una destrucció neta d'ocupació entre els mesos d'abril i juny. "La millora de l'ocupació és efímera, fràgil i està sustentada per contractes temporals", aquesta és la principal conclusió que extreu Àngels Valls, professora del departament de Direcció de Persones i Organització d'ESADE Business & Law School, de les dades de la darrera EPA. A més, destaca que si es contemplen les xifres discriminades per mesos, s'assoleixen taxes del 92% i del 93% de temporalitat els mesos de juny i juliol respectivament.

El sector dels serveis continua creant ocupació neta, tot i que menys que fa un any, mentre que la indústria, la construcció i l'agricultura tot just han començat a fer-ho. L'informe recorda que l'economia espanyola expulsa o absorbeix llocs de feina en funció de si està en un moment recessiu o expansiu, un ajust que es concentra principalment en l'ocupació temporal.

En aquest sentit, davant l'optimisme que susciten les dades, els economistes José Ignacio Conde-Ruiz i Ignacio Marra recorden en un article al blog d'economia Nada Es Gratis que la taxa interanual de creixement del segon trimestre ha estat de 2,97%, pràcticament la mateixa que el trimestre anterior, que va ser de 2,96%, i que per cada lloc net de feina creat amb contracte indefinit se n'han generat cinc amb contractes temporals -el 25,1%, l'augment més gran de la temporalitat des del 1990. L'informe de Fedea també mostra que la taxa de temporalitat s'eleva gairebé fins al 35% a les regions del sud d'Espanya.

D'altra banda, Valls apunta que aquests contractes no sobrepassen els 55 dies de mitjana de duració, "amb una taxa de cobertura d'atur que cau mes a mes i que ja es troba en un 55%", i el 30% són d'entre una setmana i quinze dies.

Comparant les taxes d'ocupació, contrasten regions del nord peninsular, com País Basc, Navarra, La Rioja i Catalunya -amb una taxa d'ocupació entre adults per sobre de la mitjana del 46,4%-, així com Madrid i Balears, que superen el 50%.

A l'altre extrem se situen Andalusia, Extremadura i Astúries, amb taxes inferiors al 41%, tot i un mínim increment de l'ocupació l'últim any.

Pel que fa el pes relatiu de l'atur de llarga durada, ha crescut durant el segon trimestre de 2015 en regions com el País Basc, Navarra, Madrid o Castella-la Manxa, fet que demostres les "dificultats específiques dels aturats de llarga durada d'aquestes regions per ser absorbits".

Els joves

L'estudi destaca que, malgrat tot, es manté l'elevadíssima taxa de desocupació juvenil, sobretot en regions com Andalusia, Castella-la Manxa o Canàries, on supera el 56%, la qual cosa revela el "enorme repte" que té l'econAomia per davant. També reflecteix que entre 6 i 7 de cada 10 aturats a l'estat fa més d' un any que està aturat, una dada "tossudament estable" tot i la lleugera recuperació de l'ocupació.

La professora d'ESADE Àngels Valls posa l'èmfasi en el fet que el grup de població d'entre 16 i 19 anys és l'únic que no ha augmentat la seva taxa d'ocupació. Considera que hi ha "una despenjada important dels més joves i els més grans" i que això demostra que "polítiques actives d'ocupació que sempre s'han centrat en aquest col·lectiu no estan sent eficaces".

Els cicles

Conde-Ruiz i Marra aprofiten també per detallar la datació dels darrers cicles econòmics -fases d'expansió i recessió- a càrrec de l'Associació Espanyola d'Economia que identifica dos períodes de recessió en la crisi econòmica actual. L'una va durar set trimestres, entre el segon trimestre de 2008 i el quart trimestre de 2009; l'altra, fins a onze trimestres, entre el quart trimestre de 2010 i el segon de 2013.

La primera recessió, caracteritzada per l'esfondrament del sector de la construcció, va registrar la destrucció del 20% de la contractació temporal. En canvi, pel que fa a la composició de l'ocupació, la comparació revela les semblances entre la segona recessió -la del 2010- i la que, segons la datació de l'AEE va tenir lloc entre el primer trimestre de 1992 i el tercer de 1993.

Tots dos períodes segueixen la mateixa tendència tant pel que fa a la caiguda de la contractació -més intensa en el cas que ens ocupa- com a la posterior recuperació; amb la diferència que avui dia continua augmentant la taxa de temporalitat.

Segons José-Ignacio Conde-Ruiz i Ignacio Marra, "amb la ?recuperació torna a augmentar la precarietat laboral" i ho ?atribueixen, en part, a l'última reforma ?laboral, centrada en la devaluació interna i sense tenir en compte la dualitat del mercat de treball.

Valls també destaca la fragilitat de l'actual creixement de l'ocupació, que es basa en un 80% en l'increment del darrer trimestre, "una dada molt poc sòlida", afirma.