Grècia i les institucions creditores van tancar ahir l'acord pel tercer rescat després de 22 hores de reunions entre els ministres grecs de Finances, Euclides Tsakalotos, i d'Economia, Yorgos Stathakis, i els caps de missió de les quatre institucions: Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). El pacte està valorat en 86.000 milions d'euros, tindrà una vigència de tres anys i suavitza les condicions sobre el dèficit que fins ara imposava la troica. I és que l'acord preveu que Grècia pugui acabar l'any amb un dèficit primari -és a dir, sense tenir en compte el pagament d'interessos del deute- del 0,25%, en lloc del superàvit primari de l'1% del producte interior brut (PIB) previst inicialment. El 2016 s'exigeix un superàvit primari del 0,5%, el 2017 de l'1,75% i, finalment, pel 2018 del 3,5%. Segons el Govern grec, el fet que els objectius siguin una mica més moderats té un doble efecte positiu. D'una banda, els ajustos podran ser una mica més «suaus» i, d'altra, això ajudarà a fer que l'economia tingui una oportunitat de tornar a créixer.

El rescat, però, també té aspectes negatius com ara l'abolició dels avantatges fiscals dels agricultors en dues fases: canvis en l'impost sobre béns immobles i la modificació de la nova llei que permet el pagament dels deutes a Hisenda i a la Seguretat Social en 100 terminis. A més, es preveu una reestructuració del règim de pensions amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi anual del 0,5% del PIB, així com l'eliminació gradual de les jubilacions anticipades.

Pel que fa als diners, la major part dels 86.000 milions es destinaran a pagar els deutes. El govern grec aspira a què el primer desemborsament sigui d'entre 20.000 i 25.000 milions d'euros. Aquests diners, però, s'evaporaran un cop rebuts, ja que corresponen als venciments de pagament al BCE (3.400 milions), a l'FMI (1.600 milions) i a la devolució del crèdit pont de la Unió Europea obtingut el juliol per un total de 7.600 milions d'euros. A més, el primer desemborsament inclourà 10.000 milions d'euros d'injecció immediata per recapitalitzar a la banca, encara sota l'asfíxia dels controls de capital, que han provocat una caiguda de l'economia encara més forta.

Si s'accepta el nou pla aquesta setmana, el Parlament grec l'hauria d'aprovar, probablement el dijous. Després, serien els parlaments d'alguns països europeus, entre els quals hi ha Espanya, els que hi donarien el vistiplau definitiu. Sigui com sigui, tothom coincideix que la data límit seria abans del 20 d'agost, quan Grècia ha de pagar un nou venciment al Banc Central Europeu.