Els pensionistes de les comarques gironines tindran menys poder adquisitiu l'any 2016. Totes les prestacions, sense distinció de quantia, pujaran el 2016 un 0,25 % a pesar que el Banc Central Europeu preveu que l'IPC creixerà ?l'any que ve a Espanya un 1,5 %. La conseqüència és que els beneficiaris gironins perdran 140 euros a l'any en poder de compra. La pujada de les pensions que recull els pressupostos generals de l'Estat implica que els beneficiaris d'una pensió mitjana -que a dia d'avui és de 804 euros- percebran dos euros més al mes. De mitjana, només 28 euros més en tot l'any.

L'empitjorament de la situació dels pensionistes va arrencar el 2011 amb les retallades aprovades pel Govern de José Luis Rodrí?guez Zapatero després de les pressions de Brussel·les. Entre 2011 i 2016, els ciutadans amb pensions inferiors a mil euros acumularan una pèrdua del poder adquisitiu del 4,60 %, la qual cosa implica que deixaran de percebre 560 euros anuals. La situació afecta les diferents prestacions del sistema com les de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i favor a familiars.

La pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes, segons els experts, s'ha agreujat amb el sistema per calcular la pujada de les prestacions introduït pel Partit Popular. El Govern ha desvinculat l'actualització de les prestacions a l'evolució de l'IPC per fer més sostenible la guardiola de les pensions després de l'envelliment de la població i la crisi econòmica.

Així, des del passat 1 de gener, s'està utilitzant l'anomenat Índex de Revaloració de les Pensions, un complex indicador macroeconòmic que té en compte factors com la quantia de la pensió mitjana per l'efecte substitució -la diferència entre les quals causa baixa en el sistema i les que entren noves-, el nombre de prestacions, els ingressos constitutius o la despesa total del sistema.

El nou mètode de càlcul estableix que les pensions han de pujar com a mínim un 0,25 % a l'any i com a màxim un 0,5 % per sobre de l'IPC si la situació financera de la Seguretat Social ho permet. La realitat és que en els dos primers exercicis en què s'ha utilitzat el nou sistema el Govern ha establert dues pujades del 0,25 %.

Els experts apunten que la complexitat tècnica del nou índex explica l'escàs rebuig que la seva engegada ha suscitat malgrat les conseqüències que té sobre la revaloració de les pensions. En aplicar la revaloració del 0,25%, la pujada mitjana serà de 2 euros al mes, que són 24 euros anuals. No obstant això, per augmentar les pensions en la mateixa proporció que ho farà el nivell de vida, la pujada hauria de ser de l'1,5% -equivalent a l'increment de l'IPC-, és a dir, 12,06 euros al mes, que són 168,84 euros anuals. Això significa que cada mes perdran 10 euros i cinc cèntims de poder adquisitiu, 140,7 euros a l'any.

Les més perjudicades seran les pensions de jubilació, que són les que més pugen -2,27 euros al mes- per ser les de quantia mitjana més elevada, però també les que més perden, 158,67 euros de poder adquisitiu a l'any. Les pagues per incapacitat permanent pujaran de mitjana 2,1 euros al mes, les de viduïtat 1,40 i les d'orfandat 0,82, mentre que les pensions en favor de familiars s'incrementaran 1,28 euros.

Els analistes que han estudiat els efectes de les reformes han conclòs que en les properes quatre dècades els pensionistes perdran un 33 % del seu poder adquisitiu. La reducció en termes reals de les prestacions es produirà per l'augment de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys, l'ampliació dels anys cotitzats per al càlcul de la prestació (de 15 a 25 anys), l'enduriment de les jubilacions anticipades, la introducció de l'anomenat factor de sostenibilitat que revisa la quantia de les pensions inicials en funció de l'esperança de vida i el nou sistema de càlcul.

Els especialistes insisteixen que el model que s'està implantant "és de mínims" i asseguren que en el futur poden ser necessaris més canvis per preservar la seva sostenibilitat.