Després que el divendres els principals índexs europeus van perdre prop del 3% a causa del pessimisme generalitzat a causa de la dimissió del primer ministre grec, els problemes econòmics dels països emergents i la incertesa al voltant de la Reserva Federal americana, ahir la situació no va fer res més que empitjorar. Els temors d'una aturada econòmica de la Xina i d'altres mercats emergents, així com el possible efecte contagi en el conjunt de l'economia global van afectar les borses d'arreu del món.

La borsa espanyola va tancar la sessió ahir amb una pèrdua del 5,01%, la major caiguda des del 2 d'agost del 2012, quan la inacció del Banc Central Europeu (BCE) en la crisi del deute va causar una baixada del 5,16%. L'ÍBEX 35, el principal índex borsari espanyol, va caure 515,10 punts fins als 9.756,60 punts, tot i que va arribar a tocar els 9.502 a mitja sessió. L'indicador no s'havia situat per sota dels 10.000 punts des del 15 de gener d'aquest mateix any quan va tancar la jornada en 9.982,50 punts. La prima de risc es va situar en 144 punts bàsics i les pèrdues anuals arriben al 5,09%.

Tots els grans valors de l'ÍBEX 35 van caure, amb l'excepció de la companyia especialitzada en sector de l'energia i medi ambient Abengoa que curiosament va tancar amb un augment del 3,34%. Els dubtes sobre Xina afecten majoritàriament als mercats de matèries primeres, ja que el país asiàtic és el principal importador mundial de cru. Aquest fet a nivell borsari es tradueix en fortes pèrdues de petrolieres i siderúrgiques. Precisament, el descens més fort de l'ÍBEX 35 ahir va ser el de la siderúrgica Arcelormittal (-9,31%), seguit per Repsol (-8,81%) amb el barril de petroli Brent a poc més de 43 dòlars. També van disminuir amb força els valors del Banco Santander (-6,97%) que va experimentar la caiguda més forta des de l'ampliació el passat mes de gener, Acciona (-5,97%) i Técnicas Reunidas (-5,90%).

En línia amb la borsa espanyola, la resta d'Europa també va acabar la jornada amb importants pèrdues. La borsa de Milà va tancar el seu índex selectiu FTSE MIB amb una caiguda del 5,96% i va suspendre la cotització de 20 valors. El DAX 30 de Frankfurt va cedir un 4,70% fins als 9.648,43 punts, la borsa de Londres va caure un 4,67% i la de París un 5,35%. El descens més fort, però, va ser a Atenes on l'índex general va tancar amb pèrdues del 10,54%.

L'obertura de Wall Street amb números vermells va incrementar les caigudes de les borses europees. L'índex Dow Jones va registrar pèrdues contínues que van arribar fins al 6%. Tot i així, la moderació de les pèrdues del parquet de Nova York va reduir la caiguda al final de la sessió europea. Pel que fa a les borses asiàtiques, Xina es va desplomar un 8,5%, el descens més gran en vuit anys. D'altra banda, Hong Kong va cedir el 5,2%, el segon retrocés més gran de l'any, i el Japó van perdre un 4,6%, la caiguda més gran des del maig del 2013. La decisió anunciada fa dos dies pel govern xinès de permetre els fons de pensions del país invertir fins a un màxim del 30% dels seus actius en borsa i així augmentar la liquiditat no ha servit de res. Segons càlculs oficials la mesura podria suposar l'entrada en els mercats de valors del país de fins a dos bilions de iauns -uns 298.000 milions d'euros

El petroli continua baixant

El pànic en els mercats financers es va traslladar també a les matèries primeres i va frenar en sec la inversió en petroli, ja que Xina és el primer importadors mundial de cru i d'altres materials. Sense perscpectives d'un augment de la demanda a cap zona del món i amb excés de producció, el preu del petroli va continuar la seva tendència a la baixa. Ahir el barril de cru Brent, de referència a Europa, va registrar el seu preu més baix dels últims sis anys i mig. El barril va situar-se per sota els 44 dòlars, concretament als 41,7, un nivell que no es veia des de la crisi de Lehman Brothers el 2009.