L

es borses xineses han escrit aquesta setmana el segon capítol d'una crisi que ja va tenir el seu primer episodi a principis d'estiu i que, mentre es dubta sobre si n'hi haurà un tercer, permet intuir entre línies certes febleses del gegant asiàtic. La nova entrega de les grans caigudes borsàries ha adquirit tints dramàtics, ja que s'ha estès pels mercats de tot el món, i ha desencadenat el pànic a una recaiguda global en la recessió provocada per un hipotètic enfonsament de la segona potència del planeta.

"Hi ha molta incertesa sobre el creixement de la Xina ara mateix, així que té sentit que els mercats estiguin nerviosos, però no hi ha proves encara d'un aterratge forçós", explica l'expert del centre d'estudis Brookings David Dollar.

Entre la incertesa de fons i l'apressant nerviosisme dels últims dies ha intervingut el col·lapse dels parquets xinesos, una història que de moment s'escriu en dos capítols, tot i que no s'entén sense un llarg pròleg: la formació d'una bombolla borsària. quest preàmbul va començar al novembre de l'any passat, quan les bosses de la Xina van iniciar una llarga ratxa alcista que va començar amb l'índex general de la Borsa de Xangai, el de referència, fregant els 2.400 punts.

Excessiva eufòria

Va entrar en el 2015 per sobre de la barrera psicològica dels 3.000 punts, el màxim des de 2009, i la seva eufòria els va elevar fins als 5.000 al juny, una cota que no s'assolia des de feia set anys.

En aquest punt, els més de 90 milions d'inversors individuals amb què comptaven en aquells dies els parquets xinesos, i que representen el gruix de la seva activitat, van decidir passar pàgina i obrir el primer capítol de la crisi.

Al principi, les pèrdues s'atribuïen a recollides de beneficis després dels guanys rècord i quedaven tapades per l'amenaça de fallida de Grècia, però es van anar acumulant i, davant el pànic dels que abandonaven cada vegada més les seves inversions en borsa, van instal·lar els mercats en la voràgine.

Les nombroses mesures econòmiques que va adoptar el Govern (des d'injeccions de liquiditat fins a prohibicions de venda d'accions i obligacions de compra) van ser infructuoses i va haver d'iniciar-se una investigació policial sobre l'especulació per calmar els mercats quan Xangai era a 3.500 punts.

Amb el final d'aquest primer capítol, alguns van donar per acabada la crisi borsària, però el cop que van patir els parquets el 27 de juliol (Xangai va caure un 8,48%) va avisar del que havia d'arribar.

El segon episodi va començar el 18 d'agost amb el referencial fregant els 4.000 punts i, després de sis tancaments en vermell en set sessions, va tocar fons el passat dimecres, una altra vegada per sota dels 3.000 enters i en pèrdues anuals.

Aquesta caiguda, afirma l'economista del servei d'estudis del BBVA a Àsia Carlos Casanova, scadors econòmics molt febles, així com per una reforma del sistema canviari que ha culminat en una devaluació del iuan.

La depreciació de la moneda va ser interpretada per analistes internacionals com un intent de Pequín d'impulsar les exportacions, un motor de creixement poc tingut en compte en els últims mesos.