Hans Peter Van den Broek, professor de Sociologia a la Universitat d'Oviedo, és un expert en el desenvolupament econòmic i social de la Xina, país que ha sacsejat els mercats financers amb la seva crisi borsària i el temor d'una frenada en el seu creixement. El docent, holandès de naixement, alerta en aquesta entrevista sobre les greus

conseqüències globals que poden suposar els problemes de la Xina. No creu, en canvi, que aquestes dificultats econòmiques hagin de conduir a curt termini a un canvi de règim polític.

Com ha evolucionat l'economia de la Xina aquests anys?

La Xina ha crescut a taxes superiors al 10%, però ara l'economia va malament i el Govern espera que aquest exercici es pugui aconseguir un creixement del 7%, que es considera com la línia vermella. Per sota d'això no es generarien els suficients llocs de treball. Però els economistes pensen que aquesta estimació és fictícia, que el creixement serà menor.

I com es va forjar aquest espectacular creixement anterior?

En part per les inversions públiques en infraestructures, en polígons industrials, en habitatge... Ara hi ha ciutats senceres sense habitants. Hi ha una gran bombolla

que en qualsevol moment pot explotar.

I després hi ha el problema de

la Borsa.

Hi ha un immens nombre de petits inversors privats: jubilats,

perruquers, taxistes..., que tenen una mica de diners i que juguen a la borsa. Tothom. També hi ha casos de gent que no té diners però que inverteix mitjançant préstecs. S'ha creat una altra bombolla. La gent està invertint en borsa, però el creixement de l'economia i el

dels beneficis de les empreses actualment són ara molt modestos.

Així que tot va explotar des del 12 de juny.

Per què en aquesta data?

Va ser quan la Borsa va començar a reaccionar. I es va produir un

efecte en què el mercat va començar a reclamar més diners. Quan va començar a caure, tots aquests petits inversors van vendre

en massa i es va produir un efecte dòmino. Des de llavors, la Borsa de Xangai ha perdut un terç del seu valor. I aquesta onada va arribar als mercats europeus. Es diu

que la pèrdua de les borses xineses equival a onze vegades el deute grec.

Com està actuant l'Administració xinesa?

És una economia d'estat, fet pel qual el Govern té una gran influència sobre l'activitat econòmica. Ha intentat facilitar la compra d'accions per intentar reactivar la Borsa. Els bancs han donat diners a cases de brokers per comprar. Fins i tot a la premsa, també controlada pel Govern, s'han publicat articles animant la gent a adquirir accions.

Pel que s'ha vist, aquestes mesures no van ser massa efectives, no?

Aquest és el problema. L'onze

d'agost la Xina va devaluar el iuan

amb l'objectiu de facilitar les exportacions i de donar un nou impuls a la seva economia. Moltes

vegades els mercats reaccionen

amb molta exageració, però després hi ha coses que criden molt

l'atenció, com el fet que un assessor de Gordon Brown, l'exprimer ministre del Regne Unit, recomanava en una entrevista a la gent que comencés a proveir-se amb llaunes de menjar. Aquestes coses no ajuden molt a tranquil·litzar la situació.

Seguiran les mesures del Govern xinès?

Hi ha pocs països al món amb un nombre tan alt de persones amb tan altes capacitats acadèmiques en el Govern. Un terç dels quadres més alts del partit comunista són enginyers. No són ximples. Però això no vol dir que tinguin un gran coneixement d'economia.

Quines conseqüències pot tenir per a la resta d'economies mundials?

L'alentiment de l'economia xinesa implica que les empreses americanes i europees poden vendre menys allà. Això té conseqüències immediates per als països que exporten molt a la Xina, com Brasil, Austràlia o Sud-àfrica, que ja estan sentint les conseqüències. Els preus de les matèries primeres han baixat i tot això pot tenir per a les economies europees uns efectes majors que els de la crisi grega.

I el risc per a Espanya?

Fa Poc, Espanya era el país amb menys empreses que exporten a la Xina. Però si les conseqüències es deixen sentir a altres països importants com el Brasil o a altres d'Amèrica Llatina, on la Xina està invertint molt en infraestructures i les empreses espanyoles tenen molts interessos, els efectes també es deixaran sentir a Espanya.

El model econòmic de la Xina està esgotat?

Ha funcionat molt bé en les últimes tres dècades, Cal veure d'on venia la Xina i on està ara.

I com afectarà el Govern?

Tot això pot tenir conseqüències

per al lideratge del Partit Comunista. L'actual president Xi Jinping és molt popular entre la ciutadania per la seva lluita contra la corrupció dins del seu propi partit, Govern i institucions. Encara que hi ha gent dins del partit que està fent tot el possible per entorpir aquestes investigacions, fins i tot algun president anterior que

encara té gent important a l'organigrama. Els problemes econòmics poden tenir un efecte molt negatiu sobre ell. Jinping és un home amb un lideratge molt fort, molt més que l'anterior de Hu Xing Tao, però amb aquesta possible pèrdua de prestigi molts poden aprofitar per fer alguns canvis.

El Partit Comunista de la Xina no és tan monolític com moltes vegades pensem. Hi ha diferents corrents a dins i això pot donar lloc a lluites internes i tenir conseqüències sobre com es duen a terme les polítiques econòmiques.

És possible que aquesta crisi

pugui provocar un canvi de règim polític?

No veig possible el canvi de règim en un termini breu. El que ha fet el Govern xinès fins ara és seguir el model de Singapur, que és el d'una economia de mercat, però portat per un partit que té totes les regnes a la mà. El que es diu el capitalisme autoritari. Fins i tot, hi havia algun expresident de Singapur que era assessor del Govern xinès. El problema és que Singapur és un

estat molt reduït i no pots transportar directament això a un altre tan enorme com ho és la Xina. La idea del Govern era deixar fer al mercat el que volgués fer, però tenint sempre un control per part de l'Executiu i sense permetre res que pugui posar en risc el lideratge que exerceix el Partit Comunista.