L'ús de la targeta de dèbit per treure diners dels caixers forma part ja del nostre dia a dia. Actualment, hi ha a Espanya, segons les últimes dades del Banc d'Espanya, 50.441 caixers. L'estoc de caixers ha caigut gairebé un 9% des de 2004, fet que suposa que actualment hi ha un caixer per cada 920 habitants.

Els tres bancs més grans d'Espanya, Banco Santander, BBVA i CaixaBank, han anunciat gairebé alhora que cobraran una comissió per treure diners dels seus caixers, als usuaris de targetes d'altres bancs. CaixaBank aplica una comissió als no clients per l'ús de la seva extensa xarxa de caixers, d'uns 9.700 caixers (el 19,2% del total de caixers a Espanya).

La xarxa de 5.000 caixers de Banc de Santander (9,9% del total) espera a la tardor per anunciar si, finalment, carrega una comissió als usuaris dels seus caixers amb targetes d'altres bancs. BBVA acaba de comunicar a la resta d'integrants del sistema Servired que aplicarà una comissió de 2 euros a partir del 14 d'aquest mes, en els seus gairebé 6.000 caixers (un 11,8% del total).

En total, una ofensiva contra l'ús "lliure" de caixers del 40,9% del total i que pot anar creixent, si bé la qüestionable comissió pot generar un conflicte obert amb el Banc d'Espanya i associacions de consumidors.

Els perdedors, a més dels soferts clients bancaris, són els bancs amb una xarxa de caixers més reduïda. Diverses són les estratègies que els bancs "atacats" estan prenent. Diferents mitjans de comunicació informen sobre un acord imminent entre els bancs integrants de la xarxa de caixers Euro 6000 -Unicaja, Ibercaja, Liberbank, BMN, NCG Banco, Kutxabank i Evo Banc- i Bankia i Banc Sabadell per eximir de comissions als clients d'aquestes entitats financeres. Ni més ni menys que el 37% del total de caixers. A més, es discuteix tornar les comissions als seus clients quan facin servir caixers dels tres grans.

Evo Banc ja va anunciar que tornaria la comissió que li carreguin als seus clients des d'aquest mateix mes, sempre que no superi els 2 euros i per retirades d'efectiu de menys de 120 euros.

Banc Mediolanum, per la seva banda, ha decidit tornar també aquesta comissió que carreguin als seus clients altres bancs, a partir del proper mes, i amb un màxim de 52 disposicions d'efectiu a l'any. A més, premiarà els seus clients que paguin amb targeta i facin servir poc els caixers.

El gran dilema el té ING Direct. Si no assumeix el cost que patiran els seus clients quan vulguin treure diners d'un caixer, s'arrisquen a una fuga de clients; no ja dels clients del Compte Taronja, ja que la seva la finalitat és tenir diners estalviats disponibles i rendibilitzar-los, que no tenen domiciliacions i poden mobilitzar els seus diners mitjançant transferències a altres bancs, sinó més aviat dels clients d'ING Direct amb comptes plenament operatives. Amb només 28 oficines a Espanya, l'entitat veu atacat el seu model de negoci com a banc principal d'un client, estratègia que fa anys va iniciar en substitució del seu 'el teu altre banc' que utilitzava per captar clients de compte remunerat.

Als que tenien la il·lusió que els bancs canviaran determinades actituds després de la crisi financera, aquesta estratègia que s'inicia de cobrar als no clients suposa un gerro d'aigua freda: pretén limitar la competència. I menys competència, en un mercat com el bancari, suposa pitjors condicions per als clients.