Catalunya es va situar el 2013 per quart any consecutiu per sota de la mitjana en recursos rebuts a través del model de finançament autonòmic, tal com ha denunciat aquest dijous el Departament d'Economia a través d'un comunicat després de rebre les dades sobre liquidació de la mà del Ministeri d'Hisenda. Així, cada català va ingressar 2.298 euros en concepte d'impostos, 349 més que la mitjana de l'Estat, i en va rebre a canvi 2.075, 53 menys que la mitjana estatal. D'aquesta manera, tenint en compte els euros per habitant, Catalunya va passar a ser la segona autonomia que més va aportar al model -fins aleshores era la tercera- però la desena que més va rebre un cop redistribuïts els recursos.

Els ciutadans que més van aportar al model de finançament el 2013 van ser els madrilenys, amb 2.642 euros per habitant. Després de Catalunya i trepitjant-li els talons es va situar les illes Balears, amb 2.296 euros. A la cua van situar-se les Canàries (837 euros per habitant) i Extremadura (1.482). De mitjana, cada espa?nyol va pagar impostos per valor de 1.949 euros i, un cop redistribuïts els recursos, en va rebre a canvi 2.128 euros.

Impacte del cost de la vida

Segons els càlculs del Departament d'Economia, si es té en compte l'impacte del cost de la vida a cada autonomia, Catalunya cau fins a la catorzena posició, la penúltima, en recursos rebuts, amb 1.912 euros per habitant.

En termes absoluts, el 2013 Catalunya va ser l'autonomia que més impostos va aportar al sistema de finançament (17.362 milions d'euros) per darrere de Madrid i la segona que més va rebre (15.674) per darrere d'Andalusia.

En els darrers exercicis liquidats (2010, 2011 i 2012) Catalunya va ser la tercera autonomia en ingressos tributaris aportats i la desena en recursos rebuts. Així, el 2013 Catalunya va perdre 8 posicions relatives en lloc de 7.

De fet, Catalunya només es va situar lleugerament per sobre de la mitjana en recursos rebuts el primer any d'aplicació del model de finançament, el 2009. Des del 2010 fins al 2013 s'ha produït un desequilibri vertical a favor de l'Estat, ja que els seus recursos han augmentat a una taxa interanual del 8,3%, mentre que els recursos de les autonomies s'han reduït globalment un 3%.