La dimensió de l'escàndol de la manipulació d'emissions dels motors dièsel del grup automobilístic Volkswagen és majúscula i deixa darrere seu un rastre de fum contaminant que afecta també a les institucions. La Unió Europea reconeixia aquest últim divendres que des de l'any 2010 eren conscients que les emissions contaminants dels cotxes a l'atmosfera eren molt superiors a les proves que es realitzaven en els laboratoris, i no només a Volkswagen, sinó en totes les marques. Les organitzacions mediambientals europees també feia anys que exigien uns controls més exhaustius, que simulessin les condicions de circulació i no l'asèpsia d'un laboratori. I curiosament, és l'alerta d'un petit grup de recerca, que descobreix que les emissions d'òxids de nitrogen en un motor Volkswagen de gasoil eren fins a 40 vegades superiors a les que donaven en els laboratoris d'homologació, la que aixeca l'alerta que desemboca al monumental escàndol.

I és precisament als Estats Units, on les vendes de vehicles equipats amb motors dièsel són pràcticament testimonials, on les autoritats mediambientals descobreixen, després de l'alerta dels investigadors, el muntatge del "programari" per esquivar els controls d'emissions.

Com pot ser que la Unió Europea, coneixedora que alguna cosa estava passant, no hagi estat capaç de trobar en cinc anys el que uns investigadors van detectar sense buscar-ho en un laboratori?

Hi ha algunes peces en el tauler que podrien abonar una probable falta d'interès de les autoritats comunitàries per aprofundir en l'assumpte. La primera, la dimensió del parc de vehicles dièsel a Europa: pràcticament un de cada dos cotxes que es venen. La segona, el moment en què es produeixen les sospites que les emissions que es declaren no són les reals: en plena crisi econòmica i financera de l'eurozona. I la tercera, el pes d'una indústria tractora en l'economia europea: l'automobilística.

Els límits de les emissions contaminants dels cotxes a banda i banda de l'Atlàntic són la prova del cotó. Als Estats Units, on regnen els poderosos "lobbies" de l'automoció, curiosament són molt més exigents que a Europa.

I és precisament ara, quan Brussel·les anuncia nous tests als vehicles més precisos i nous límits d'emissions a partir de la tardor de 2017, quan tot el dany està fet. La credibilitat de les autoritats europees i de la pròpia indústria han quedat en dubte.

El primer fabricant d'automòbils del món, el grup Volkswagen, que a la primera meitat del 2015 va anunciar una facturació de 108.800 milions d'euros, un benefici operatiu de 7.000 milions i una liquiditat neta de 21.500 milions, s'ha enfrontat a la crisi més forta de la seva història. Destitucions de la cúpula directiva, una possible multa de 18.000 milions de dòlars, centenars, sinó milers, de demandes judicials de particulars, provisions de 6.500 milions d'euros pel que els ve a sobre i una pèrdua de capitalització borsària de més de 25.000 milions en només dos dies. Són xifres aclaparadores de la joia de la indústria alemanya provocades, segons la pròpia Volkswagen, "per culpa de la manipulació d'un grup d'enginyers i tècnics encarregats del desenvolupament de motors", la "conducta il·legal dels quals va sorprendre tant Volkswagen com el públic".

Sorprenent. Però el mal, tot i el compromís de la companyia automobilística d'assumir tots els costos derivats del frau, ja està fet. I la credibilitat de les institucions europees que han de fiscalitzar aquestes situacions, per terra.