Encara que es comença a parlar d'una recuperació immobiliària significativa, les dades suggereixen que és més precís referir-se a una «estabilització» del sector, de manera que no sembla probable que els riscos del passat, que van desembocar en una bombolla immobiliària, estiguin presents en l'actualitat. És el que es recull en l'últim número de Cuadernos de Información Económica, editat per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) i titulat «Estabilització i sanejament immobiliari», i que assenyala que l'increment del nombre d'hipoteques sobre habitatge, l'augment del nou crèdit i les transaccions de venda mostren creixements que s'expliquen per les baixes xifres de partida, molt lluny del volum d'operacions que es van realitzar quan el mercat estava en plena efervescència.

En un article, Santiago Carbó i Francisco Rodríguez conclouen que el mercat immobiliari ha entrat en una fase d'estabilització i apunta cap a més contribució al creixement, més moderada que en els anys anteriors a la crisi però més d'acord amb la seva participació natural en l'estructura productiva. Tampoc l'evolució dels preus permet sostenir que s'estigui produint un repunt significatiu ni sostingut. Encara que s'observin lleugers augments, estan marcats per un comportament irregular.

El mercat immobiliari també centra l'article de José García Montalvo, que coincideix en la idea que el que està passant en el sector és una tornada a la normalitat després d'uns anys de baixíssima activitat, i que encara que els signes són positius encara estem allunyats d'una situació d'expansió excessiva. García Montalvo repassa els diferents aspectes del sanejament immobiliari dels balanços bancaris espanyols -descens de la morositat, transmissió de les plataformes immobiliàries dels bancs, venda de crèdits i actius adjudicats, i irrupció de les Socimis- i recorda que és a partir de 2012 quan el procés de sanejament del sector bancari s'accelera amb la venda d'actius no estratègics. En una segona fase arriba la venda de carteres de préstecs problemàtics, participacions en immobiliàries, participacions en préstecs sindicats, o préstecs individuals a immobiliàries amb problemes financers i venda d'adjudicats. Mentre la venda de crèdits està reduint significativament el risc immobiliari dels bancs, la venda d'immobles avança més lentament, fent que l'estoc d'adjudicats immobiliaris augmenti encara. En una tercera fase, que va començar a la fi de 2014, s'ha detectat que algunes entitats han reduït el ritme de venda dels seus immobles i intenten mobilitzar sòl adjudicat liderant promocions en localitzacions d'alta demanda. Els habitatges venuts pels bancs representaven un 24,5% del total de compravendes en el primer semestre de 2014, percentatge que en 2015 ha caigut al 23%.

L'autor resumeix que al març de 2015 el crèdit a la construcció i activitats immobiliàries representava el 29% del crèdit productiu total, havent perdut 21 punts des del màxim de 2007, la qual cosa corrobora la important reducció del risc bancari en aquest sector. En conjunt, el crèdit a la construcció, activitats immobiliàries i finançament a l'habitatge per a les llars va arribar a representar entorn del 100% del PIB en 2008. Al març de 2015 aquesta proporció era del 70%.