La penúltima vegada que Rodrigo Rato va estar davant del jutge, el 22 de juliol, l'exvicepresident del Govern i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) es va negar a contestar a les preguntes del magistrat Antonio Serrano-Arnal sobre el seu patrimoni, al·legant que ignorava quins fets concrets se li atribuïen, aquells que havien portat la Fiscalia a actuar contra ell per presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals i a un altre jutge a autoritzar la detenció del també expresident de Bankia mentre s'escorcollava la seva casa i el seu despatx el 17 de abril.

Rato va tornar dimarts davant Serrano-Arnal després que en la investigació s'hagi avançat en la identificació de nous indicis delictius en el patrimoni de Rato, inclosos els que puguin haver aportat els testimonis de dues de les persones que més a prop han estat de l'exministre i del seu imperi societari durant dècades: la seva secretària, Teresa Arellano, i Miguel Ángel Montero Quevedo, un col·laborador que ha figurat com a administrador en desenes de les empreses que formen part de la presumpta trama.

Les indagacions de l'Oficina Nacional de Lluita contra el Frau i de la Guàrdia Civil i el treball instructor del jutge Serrano-Arnal han avançant en la descodificació de la xarxa de societats que suposadament ha utilitzat Rato per desviar els seus ingressos, evitar o minimitzar les seves obligacions tributàries, canalitzar diners procedents del cobrament de comissions il·lícites i blanquejar el producte d'aquestes pràctiques.

L'estructura societària lligada a Rato i alguns dels seus familiars (la seva exdona, Ángeles Alarcó, i els seus fills han constat com a administradors en alguna de les empreses) té l'aparença d'aquelles que s'utilitzen per moure diners opacs: ramificacions a paradisos fiscals, societats pantalla amb testaferros al capdavant que fan molt complex conèixer qui és el propietari real i enginyeria comptable per a cobrir amb una pàtina de legalitat mercantil els moviments de diners entre les diferents empreses.

Segons el que ha transcendit de la instrucció, la lupa d'Hisenda es va fixar en el patrimoni de Rato després que l'exministre, responsable d'Hisenda durant el primer mandat de José María Aznar, s'acollís a l'amnistia fiscal del PP. Va ser llavors quan va reconèixer davant l'Agència Tributària que és seva Vivaway, una societat creada el 2001, amb domicili a Londres i gestionada des de diferents paradisos fiscals (Illes del Canal i Gribraltar, entre ells). Vivaway és propietària de la societat limitada Kradonara 2001, domiciliada a Madrid i la seu de la qual va ser escorcollada també a l'abril. Rato va tenir al capdavant de Kradonara una societat instrumental vinculada al despatx de l'advocat Domingo Plaza, un altre dels seus col·laboradors molt propers i que també ha estat imputat i interrogat. El febrer d'aquest any, Rato va col·locar la seva secretària com a administradora única, càrrec en el qual apareix ell mateix des del maig.

Aquesta societat i la seva matriu internacional i opaca Vivaway són al cor del conjunt d'empreses. I el seguiment de Kradonara ha estat cabdal per destapar un dels nous delictes que s'imputen a Rato: el cobrament de comissions il·legals, l'anomenada corrupció entre particulars, castigada pel Codi Penal des de 2010 amb entre sis mesos i quatre anys de presó. És la versió privada del suborn del polític o del funcionari.

L'agost passat, el jutge que investiga el patrimoni de Rato va enviar a la presó preventiva Alberto Portuondo, peça clau en el cas de les comissions il·lícites per les quals l'exministre respondrà davant el jutge dimarts. Portuondo és un empresari de l'àmbit de la publicitat i amb residència a Mèxic. Els investigadors han acreditat que la seva societat Albisa Inversionse va rebre el 2011 i 2012 una mica més de dos milions d'euros de les agències de publicitat Zenith Media i Publicis Comunicación. Aquests pagaments es van facturar com a treballs d'assessorament, però les indagacions indiquen que els diners corresponen a la intermediació que Portuondo va fer davant Rato, quan era president de Bankia, perquè el banc adjudiqués contractes de publicitat per més de 50 milions a Zenith i Publicis. Suposadament, Rato i Portuondo van actuar concertats per cobrar les comissions. L'exministre ho hauria fet a través de Kradonara, que va rebre una mica més de 835.000 euros de Albisa en pagaments mensuals de 40.000. Portuondo ha declarat davant del jutge que va pagar a Kradonara per tasques d'assessorament "verbal".

Les indagacions sobre Vivaway i Kradonara i el gairebé mig centenar d'empreses que conformen l'estructura societària de la família Rato han permès identificar fluxos sospitosos de diners procedents de l'estranger. En vuit anys, Kradonara va rebre 6,5 milions d'euros d'altres països. Vivaway és el vehicle que freqüentment va canalitzar aquests diners, pel qual presumptament Rato no va tributar a Espanya o almenys no del tot. Quin era l'origen d'aquests fons? En alguns informes de la investigació es parla d'un origen desconegut, però se sospita que, per evitar complir amb les seves obligacions tributàries, Rato transferia ingressos de les seves activitats -per exemple, els corresponents a col·laboracions amb bancs internacionals després de la seva sortida de l'FMI o el que facturava per conferències- a Vivaway, que després els derivava cap a altres societats (Kradonara o Bagerpleta, a través de la qual participa en un hotel de Berlín).

Però quan es van iniciar aquest tipus de pràctiques? Les investigacions no ho han determinat encara o almenys no ha transcendit si l'imperi societari de Rodrigo Rato funcionava amb els mateixos propòsits mentre ell va ser "superministre" econòmic del PP (1998-2004). Llavors, la secretària Teresa Arellano i Miguel Ángel Montero Quevedo, considerat per la Guàrdia Civil un dels principals testaferros de Rato, ja treballaven molt estretament amb ell. Tots dos estan lliures, tot i que imputats pels mateixos delictes que l'exministre. El jutge Serrano-Arnal haurà de decidir properament si, amb els nous indicis contra Rodrigo Rato, el manté lliure o l'envia a la presó provisional en aquest temps preelectoral.