El Nobel d'Economia va reconèixer el britànic-nord-americà Angus Deaton pels seus estudis sobre el consum i els seus vincles amb el benestar i la pobresa, de gran influència en el món acadèmic i la política. "En emfatitzar la relació entre les decisions sobre el consum individual i els resultats de l'economia en conjunt, el seu treball ha contribuït a transformar les modernes microeconomia, macroeconomia i l'economia de desenvolupament", va assenyalar en la seva decisió la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

El jurat va voler distingir Deaton per tres èxits concrets: el sistema per determinar la demanda de diferents béns que va elaborar amb John Muellbauer el 1980; els estudis que vinculen consum i ingressos realitzats en la dècada següent i el seu treball posterior sobre estàndards de vida i pobresa en països en desenvolupament.

Durant les dècades de 1960 i 1970 diversos economistes van descobrir que els sistemes de demanda existents no predeien amb precisió com aquesta variava amb els preus i ingressos, ni semblaven ser consistents amb la presumpció dels consumidors racionals.

Deaton va demostrar que aquests sistemes eren més rígids del que es creia i que restringien el comportament dels consumidors en una sèrie d'assumpcions que no reflectien les seves eleccions.

La seva resposta va ser el sistema gairebé ideal de demanda, un model que descriu com les llars distribueixen el seu consum entre diversos béns en un període específic de temps atenent a les seves despeses totals.

El potencial d'expansió i la flexibilitat d'aquest sistema van proporcionar un impuls als estudis sobre comportament dels consumidors, i aquest model continua sent una eina comuna per analitzar els efectes de les polítiques econòmiques, els índexs de preus i per comparar estàndards de vida.