Molt s'ha vist, llegit i escoltat últimament en els mitjans de comunicació sobre la «trampa» de VW per passar els tests d'emissions dels seus vehicles dièsel en el mercat americà. Independentment de les conclusions que en l'àmbit "macroeconòmic" es puguin treure d'aquest assumpte, com hem de posicionar-nos els professionals de l'automoció (concessionaris, tallers, flotes) en aquest afer? Vull repassar molt breument els fets i les conclusions que s'han tret en les últimes dates.

Per començar, algunes fonts molt documentades insinuen que tots els fabricants, d'una manera o altra, programen els seus ECUs (Centraletes de Gestió Electrònica del Cotxe) amb la finalitat que es reconegui que els seus vehicles estan sotmesos a un test homologat de contaminació i s'autoreprogramen per poder passar-los amb èxit. Si això és del tot cert, molts més fabricant a més a més de VW serien mereixedors de sancions i de «lapidació» pública, tal i com ha sofert el fabricant alemany. Les solucions sobre aquesta qüestió són complexes, ja que per obtenir una repetitivitat en els assaigs i que les dades siguin comparables, les normes han de ser molt clares i, per tant, els fabricants tenen la possibilitat d'adaptar-se a elles i d'aquesta i no haver de recórrer a la manera presumptament fraudulenta de passar el test.

Per altre costat, hi ha fonts que suggereixen que aquest cop a VW intenta de frenar l'avanç de la venda de vehicles turbodièsel d'última tecnologia en el mercat americà, menys avançat tecnològicament, en un moviment proteccionista. Jo em pregunto si un automòbil turbodièsel té un efecte més negatiu vers el medi ambient que un SUV (Sport Utility Vehicle) o camioneta de caixa oberta de més de dues tones i motor de gasolina de vuit cilindres, què representa el vehicle de tipus mitjà americà. Si l'interès dels americans a l'hora de ser exigents en els seus tests és des d'un punt de vista clarament ecològic per què no es posen al dia mesures que frenin també la venda dels tan contaminants «diplodocus»?

Sense cap mena de dubte, els fabricants són mereixedors de sancions en el cas que es demostri que trobaven maneres de passar els tests d'una forma irregular, però mai no podem «dimonitzar» a tota la indústria de l'automòbil. Hauran de posar-se sobre la taula mètodes més eficient de control d'emissions i, sobretot, més realistes, i que siguin igualment exigents amb tots els vehicles a fi d'evitar acusacions de favoritisme.

Els professionals sabem l'enorme esforç que la indústria automobilística realitza a nivell de desenvolupament tecnològic, de cara a que els vehicles siguin més eficaços, més ecològics i més segurs.

Qualsevol que porti en aquest món algunes dècades, podrà recordar com eren els vehicles d'abans i com són els d'ara. A la vegada que impulsar que les nostres autoritats s'afanyin d'exigir control més eficaços i normes més exigents, tot aquest esforç cal que sigui reconegut i aplaudit, perquè si només ens centrem a criticar als fabricants en moments favorables com l'actual, estaríem essent tremendament injustos amb ells.